Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Creació del gremi de margers

 

Els marges de pedra en sec vertebren la Tramuntana com si fossin el seu esquelet. La sostenen, en la seva realitat de Patrimoni de la Humanitat per com l'home va saber, ancestralment, crear una altra naturalesa en la natura. Una petjada humana que l'ha enriquit, ha permès l'explotació agrícola de zones gairebé inaccessibles i ha evitat l'erosió d'unes altres. Parlem de la màgia i la vida de la pedra amb el President del Gremi de Margers, Lluc Mir.

CATEGORÍES: Patrimoni.

28.11.2016
 

Marger per vocació, professió però no tradició.
Es va acostar a aquest ofici ancestral a través de la formació de 2 anys en la Escola Serra de Tramuntana, promoguda per l'arquitecte i Degà del Col·legi d'Arquitectes Toni Alomar (fill de Gabriel Alomar).

Riu quan li expliquem que en la nostra entrevista de novembre, Joan, l'últim pescador de Deià parlava que al poble, els únics amb diners per pagar les captures recentment pescades eren el metge i els margers. Per a ell, no hi ha doblers que pagui les vistes que es veuen des de la seva "oficina" d'avui i que comparteix amb nosaltres, després de la conversa, via whatsapp, després de dir-nos que, ara mateix, a més, sobrevolen el seu cap dos voltors.

Pot ser que sigui aquesta riquesa, pot ser que sigui la riquesa de la qual ens parlava Joan, el pescador, però l'ofici de marger, encara que ancestral, no és ni molt menys un ofici abandonat com a tants altres que van quedar enterrats en la Serra. Segons càlculs de Lluc, gairebé 200 margers treballen a la illa, la qual cosa s'ha convertit en la motivació essencial per crear un Gremi que, al moment d'escriure aquest post, no té ni una setmana.

En els seus estatuts, ens diu, recullen voluntats com "posar en valor l'ofici de marger; promoure la cerca de la qualitat i l'excel·lència en l'exercici d'aquest ofici, lluitar contra l'intrusisme, posar nom als autors de treballs d'un ofici gairebé sempre anònim, promoure i difondre un codi de bones pràctiques i estudiar i difondre el patrimoni de la pedra en sec, tant a Mallorca com a Balears, el Mediterrani i el món".

Per a això, després de presentar-se aquest proper 16 de desembre a les 19h en Raixa, el Gremi de Margers vol engegar iniciatives als pobles per trobar el marge més impressionant (el que permetrà catalogar-los i accedir a ells ja que molts es troben en finques privades) o donar visibilitat a uns altres que, ara com ara, sembla que solament reverencian els 200 professionals que treballen dia a dia aquest art, com el de la carretera de Lluch, en perfecte estat 120 anys després de construir-se o el de Sa Calobra amb 17 metres d'altura i més de 1000 de superfície de paredat.

Un marge que arriba gairebé tan lluny com aquest ofici que s'ha exportat a països com Àfrica del Sud, Suïssa o Estats Units, vinculant-se al treball d'arquitectes il·lustres per subratllar, com aquesta línia que remarca els textos més importants, els paisatges més bonics que ens envolten.

Podeu ampliar informació sobre aquest ofici a la pròpia web de Lluc, veient el tràiler del documental L'Obra d'un Gegant creat pel seu germà Antoni Mir i amb una factura impecable que pot comprar-se manant-li un email a antonimir56@gmail.com.