Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Serra de Dora Good, ceramista i artista visual

 

CATEGORÍES: Cultura.

30.12.2016
 

La Serra és de tots i tots fem la Serra, per això, com cada mes, us portem el "cameo" d'un artista que visqui a la Serra o per a la Serra seu art. Perquè totes les mirades, i especialment les més subjectives, li aporten riquesa, matisos i textures a aquest paisatge natural, però també social i cultural.

El nostre "cameo" de desembre: Dora Good, ceramista i artista visual.

 

Vaig néixer a Mallorca, la meva mare és nord americana i peruana, i el meu pare mallorquí. Vaig viure a Mallorca fins als 7 anys i després em vaig mudar als Estats Units. Quan vaig tenir edat d'independitzar-me, vaig tornar a les meves arrels, a Mallorca, a Deià. Al llarg dels anys he anat tornant i llegint sobre Mallorca. Diuen que pots treure la nina de la muntanya, però no a la muntanya de la nina.

Sóc tercera generació d'artistes, la meva àvia i la meva mare són pintores, escultores, ceramistes i creadores. La resta de la meva família materna també són artistes de diverses disciplines. Crec que porto en la sang una indescriptible necessitat de crear. I això comporta la pregunta de què crear i per què. Vaig estudiar art a Barcelona: pintura, dibuix, escultura i instal·lacions; però sempre em sentia inquieta pel "per què". Després d'uns anys vaig tornar a Mallorca per tenir la introspecció i el silenci que només em poden donar el mar i aquestes muntanyes. En aquest temps vaig descobrir que havia de tornar al que és simple, a la bellesa de la quotidianitat, a on es va crear els principis de la vida... la terra i l'aigua. Vaig començar a treballar amb el fang, cosa que ja havia fet quan era nina a l'estudi de ceràmica de la meva mare i de la meva àvia. Em vaig comprar un torn i uns sacs de fang i aquí va ser l'inici de la meva passió per la ceràmica.

Al principi va ser dur. Intentar crear alguna cosa d'un tros de fang pot ser frustrant, una baralla a intentar domar una cosa que encara no té forma. En aquesta lluita vaig descobrir que al final no era tant una lluita, sinó una simbiosi entre cos, ment i material; un equilibri entre humà i natura. També vaig aprendre que els fracassos formen part del procés i l'aprenentatge.

He après a estimar les fallades tant com els èxits. A part del mateix fang hi ha una altre complex i important procés en la ceràmica que és l'esmalt. La decisió de fer els meus propis esmalts em va portar a investigar materials que podria utilitzar del meu entorn. Ús cendres dels arbres autòctons de la Tramutana, com l'alzina i l'olivera, per fer esmalts únics en la decoració de les meves peces. Sento gratificació sabent que les cendres d'aquests arbres que escalfen les nostres cases de pedra es transformaran en alguna cosa, una cosa gairebé igual de bella que ells mateixos quan tenien vida. També les pedres de la Tramuntana es poden coure per crear un pols que utilitzo en la formació dels esmalts.

Moltes vegades em trobo mirant a les cales i els camins de la Serra, estudiant les roques i pedres per veure què minerals contenen, com el quars i el ferro. Tot aquests processos m'han portat a entendre, apreciar i sentir-me més connectada amb la natura que m'envolta. He de dir que aquesta aventura amb la ceràmica acaba de començar i espero tenir molts anys d'errors, èxits, descobriments i aprenentatges. Però per fi em sento en pau i equilibri amb el meu material i la meva creativitat, la mateixa pau que sents quan estàs caminant entre les oliveres mirant al mar.