Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Serra de tramuntana, el llegat del passat

 

Un dels valors principals que van justificar la inclusió del paisatge de la Serra de Tramuntana dins la categoria de Patrimoni Mundial de la UNESCO va ser el de l'intercanvi de coneixements i tècniques agràries entre la cultura islàmica i la cristiana que reflecteix el seu entorn.

Mallorca, situada a mig camí entre Europa i Àfrica, és a la cruïlla dels camins culturals de la Mediterrània. La successiva sedimentació de cadascuna d'aquestes cultures en forma de capes es veu també en la forma d'ocupar el territori i d’aprofitar els recursos escassos i limitats que una illa com Mallorca ofereix.

En el moment de l'ocupació islàmica (l'any 902 dC), Mallorca era un territori pràcticament despoblat.

Els anomenats "anys foscos" entre la dominació romana i la islàmica van permetre la recuperació del medi natural després de diferents períodes en què hi va haver una gran pressió antròpica sobre els recursos naturals de l'illa, sobretot a l'època talaiòtica. Els conqueridors islàmics de Mayurqa plantegen, d'aquesta manera, un model territorial importat dels seus llocs d'origen sense condicionants previs.

A Mayurqa s'estableix un model territorial basat en la creació d'un nucli urbà principal, com és Madina Mayurqa, i l'establiment de territoris clànics a la resta de l'illa en què les diferents tribus o clans construeixen, al voltant de les seves alqueries i rafals, espais de regadiu fonamentats en la captació i transport de l'aigua mitjançant l'ús de la tècnica del qanat i l'adequació de bancals per a l'establiment d'hortes.

Els treballs de geògrafs, historiadors i arqueòlegs com Guillem Rosselló Bordoy, Maria Antònia Carbonero, Miquel Barceló, Ricard Soto, Helena Kirchner, Magdalena Riera ... sobre els espais irrigats d'origen andalusí a Mallorca demostren com l'explotació agrària del territori es realitza de forma planificada creant unitats de producció al voltant d'un sistema hidràulic ben dissenyat per aprofitar al màxim l'aigua per al regadiu i el moviment de molins.

D'aquesta manera, cada un dels clans era autosuficient per produir els seus propis aliments i obtenir, a canvi, els diners per pagar els tributs exigits en moneda. El territori boscós original, utilitzat com a pastura per a la ramaderia extensiva, va ser esquitxat doncs amb illes de regadiu que produïen una gran varietat d'hortalisses que proveïen a les famílies i permetien obtenir ingressos econòmics.

A la Serra de Tramuntana, la zona de l'illa en la qual les deus i fonts naturals són més importants, aquests espais irrigats són especialment interessants. La ubicació dels punts de captació d'aigua i el disseny posterior de les parcel·les irrigades és la que condiciona la ubicació de les alqueries i rafals, sempre per sobre de les sèquies per no perdre parcel·les irrigades. Les valls i els vessants són treballades intensament a prop dels punts de captació, mitjançant bancals, per adaptar la topografia original al sistema hidràulic planificat.

La invasió cristiana a la Serra de Tramuntana

Posteriorment, el 31 de desembre de 1229 les tropes de Jaume I conquereixen Madina Mayurqa (la ciutat de Palma) i els musulmans que van poder fugir es refugien en diferents llocs de la Serra de Tramuntana, en els que resisteixen fins el 1232.

Aquesta ocupació cristiana de l'illa no va suposar una ruptura estructural del model agrari islàmic, si bé el model feudal va imposar les seves regles -diferents al model tribal islàmic- a través de l'expansió del cultiu del blat i de l'olivera en bancals (a causa de l'especialització de l'illa en aquests productes per a l'exportació).

La vall d'Almallutx, submergit per l'embassament del Gorg Blau, per exemple, va ser un dels seus principals nuclis d'assentament. Més de 800 anys després, sota les aigües, encara hi ha les restes de l'entramat urbà que els seus habitants van aixecar per resistir els atacs de les hosts cristianes. Peces de ceràmica ennegrides, sostres de canyís i argila esfondrades o les portes amb claus... conserven les petjades d’aquesta invasió.

"El Llibre dels fets” de Jaume I parla de la vall d'Almallutx com un dels principals llocs de refugi i de resistència dels musulmans durant la conquesta de Mallorca, segons l’arqueòleg Jaume Deyà, codirector dels treballs que es van començar a realitzar en aquest jaciment el 2011. Segons les cròniques, més de 40.000 persones van fugir de Palma per refugiar-se a les muntanyes.

Pels historiadors, és difícil saber el nombre d’habitants que s'estableixen en aquest lloc, però les restes apunten a un grup nombrós que construeix una petita ciutat reutilitzant tot l'anterior, com coves i santuaris.

Però aquest jaciment, no ha estat només un assentament musulmà del segle XIII.  Aquest paratge ha estat poblat de forma continuada des d’aproximadament el 2.000 aC fins a l'actualitat. És per això que a la Serra perduren les petjades de totes les èpoques. És una història de Mallorca a petita escala que mostra perfectament com l'home s'ha relacionat i ha explotat aquest territori al llarg del temps. Es tracta d'un paisatge cultural que dóna un gran valor a la serra de Tramuntana i és important per a la declaració d'aquest espai com a Patrimoni de la Humanitat.

I és que en els darrers últims anys, els investigadors han descobert una necròpolis del calcolític, restes i construccions del període naviforme, tres coves funeràries i un poblat del període talaiòtic, restes d'una vila romana i han localitzat un lloc, d'uns 500 metres quadrats, que creuen que es correspon amb l'alqueria primigènia, en què vivia un grup familiar.

El paisatge agrari i rural actual de la Serra de Tramuntana manté així l'empremta de diferents pobladors, especialment els islàmics, que van saber establir un ús intel·ligent de l'aigua per aprofitar al màxim el territori. Així ho demostra l'enorme quantitat d'elements hidràulics hereus d'aquesta època que encara avui constitueixen el veritable ADN del paisatge de Tramuntana.

CATEGORÍES: Cultura.

03.05.2017