Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Activitat econòmica a la Serra de Tramuntana

 

CATEGORÍES: Economia.

24.10.2017
 

L'activitat econòmica de la Serra de Tramuntana presenta una diversitat important en la seva configuració. A les zones interiors es pot trobar una activitat que històricament ha estat molt enfocada al sector agrícola i forestal.

Això s'evidencia a partir dels vestigis que permeten identificar una explotació dels recursos naturals en pràcticament tot el seu territori. Entre aquests vestigis destaquen: les carboneres (aprofitaments del bosc), els pous de calç (aprofitament de pedra calcària) o la construcció de terrasses de pedra en sec (aprofitament i creació de sòl agrícola).

L'activitat industrial s'ha localitzat en zones com el Raiguer o la ciutat de Sóller, principalment. D'altra banda, en els extrems d'aquest àmbit territorial (Calvià, Andratx i Pollença), actualment, s'han configurat com a zones turístiques de sol i platja amb unes dinàmiques territorials molt diferents a les de l'interior.

L’economia de la Serra als segles XVI i XVII

Durant els segles XVI i XVII l'agricultura constituïa la base econòmica i productiva de la Serra ja que la seva economia es basava en un sistema d'autarquia que concentrava gran part de la població ocupada.

En el context d'una societat tancada l'evolució de les formes d'explotació agrícola ve marcada i limitada, d'una banda, per elements polítics i socials i per elements geogràfics, de l'altra, que van configurar el panorama agrícola de l'època i que dificultava el desenvolupament de l'agricultura des d'un punt de vista econòmic.

Una de les característiques de l'estructura agrària mallorquina és el manteniment de les unitats d'explotació i dels sistemes de cultiu encara que, en les primeres, s'experimenten poques variacions i una evolució d'escassa rellevància en els segons.

La gestió agrícola s'estructurava en dues formes d'explotació: el latifundi i el minifundi. El primer d'ells, es caracteritza per la seva gran extensió i era gestionat pels propietaris que durant bona part de l'any no residien a les seves terres. Aquests eren persones de classe alta que durant la guerra de les Germanies es van apoderar de les grans i mitjanes propietats agrícoles de Mallorca i de la Serra. 

Pel que fa la segona forma d'explotació es caracteritza per adoptar diferents formes de cultiu de naturalesa intensiva i era gestionada per les classes més pobres.

La Serra de Tramuntana té unes dinàmiques econòmiques molt diferenciades de la resta de l'illa (la seva economia es fonamenta en les activitats tradicionals).

El latifundi és una de les estructures agràries més significatives, el qual es pot dividir en dos tipus d'unitats d'explotació: la possessio 23 i el rafal 24. De forma secundària i, particularment, en alguns municipis, sobretot a Pollença i Sóller, es podria afegir una tercera unitat: l’hort. 

En general, les possessions i els rafals constituïen uns complexos d'explotació agrària que englobaven diverses branques econòmiques (agricultura, ramaderia i explotació forestal) i en ells s'explotaven de forma equilibrada els diferents recursos, atorgant, però, prioritat a uns enfront d'altres com és el cas de l'olivera, en referència al sector agrícola, i l'oví, al sector ramader.

En les possessions, el model de gestió productiva agrícola es basava en el sistema de rotació de cultius, que podia ser de tres a quatre semesters i es complementava amb l'activitat ramadera, atribuint-li un sentit

Les activitats econòmiques tradicionals

Les activitats econòmiques tradicionals, les que són la base econòmica de la Serra de Tramuntana fins a mitjan segle XX són principalment tres: agricultura, indústria i turisme. Respecte al sector agrícola, tenint en compte la dinàmica temporal dels sigles XVI fins al XIX, l'estructura de l'agricultura es caracteritza per la transició del minifundi al latifundi que donarà com a resultat, per tant, una concentració de parcel·les.

Des d'un punt de vista de l'organització territorial de la unitat d'explotació, la possessió englobava una sèrie d'elements com són: el terreny o terres de gran extensió, la casa de possessóo i les diferents dependències.

De terreny o de terres, n’hi havia de quatre tipus: unes es localitzaven freqüentment en els fons de les valls o en petites fondalades i es dedicaven al cultiu de cereals i, quan era possible, al blat.

El segon tipus són les terres dedicades a cultius arboris (olivera), assentades en els peus de les muntanyes i per mitjà de bancals es facilitava el cultiu a través de la retenció del sòl fèrtil.

Finalment, es troben els terrenys més marginals, dedicats a algun tipus de fruiter per a l'autoconsum, i altres dedicats a boscos. La casa de possessió pertanyia al senyor, qui normalment no hi residia sinó que era l'amo (l'arrendatari) hi qui vivia. 

Aquesta construcció tenia una gran capacitat d'allotjament que era utilitzada pels jornalers quan havien de treballar contínua i intensament en els terrenys.

Les dependències es diferenciaven segons l'explotació agrària realitzada, sent les principals: lestablia (lloc destinat al bestiar de labor o esbarjo), el paller (lloc on s'emmagatzemava la palla imprescindible per al bestiar), a els sestadors (on hi havia el bestiar), la tafona, lassol (porqueres tancat per albergar el bestiar porcí) i els corrals (usats a la manera de cledes).

En termes generals, les possessions de la Serra de Tramuntana constitueixen un testimoni emblemàtic de l'arquitectura, l'economia i la vida quotidiana, la història i el paisatge de Mallorca.

Però també són entitats vives, amb un present dual ple de satisfaccions, d'una banda, i de dificultats, per l'altra, carregat amb històries d'adaptació i de superació. També són realitats amb projectes i amb plans de futur.