Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La delimitació dels valors paisatgístics de la Serra

 
 
22.11.2017
 

L'evolució històrica del territori de Tramuntana és la que permet fixar i justificar l'anomenat «valor universal excepcional» que estableix la Convenció de Patrimoni Mundial de 1972. En el cas de la Serra es justifica aquest valor a partir de tres dels deu criteris marcats per aquesta Convenció:

 

-   Criteri II:

 

Testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dins d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o tecnologia, arts monumentals, urbanisme o disseny paisatgístic.

 

A la Serra de Tramuntana l'intercanvi de valors culturals per al desenvolupament d'un territori s'exemplifica en la combinació entre la tècnica hidràulica d'origen islàmic, i l'expansió del cultiu de l'olivera i el blat, de cultura cristiana, de la qual prové l'abancalament del territori i la configuració territorial a partir de les grans finques, les possessions.

 

-   Criteri IV:

 

Ser un exemple eminentment representatiu d'un tipus de construcció o d'un conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana. 

 

El grau de desenvolupament aconseguit per les tècniques de pedra en sec en la construcció de terrasses, camins i murs; i de les tècniques hidràuliques per a la captació i ús de l'aigua, basades en la tècnica del qanat, fan de la Serra de Tramuntana un dels espais més representatius de la Mediterrània pel que fa a ús i maneig de tècniques agrícoles tradicionals.

 

-   Criteri V:

 

Ser un exemple destacat de formes tradicionals d'assentament humà o d'utilització de la terra o del mar, representatives d'una cultura (o de diverses cultures), o d'interacció de l'home amb el medi, sobretot quan aquest s'ha tornat vulnerable a causa de l’impacte provocat per canvis irreversibles.

 

Els patrons d'assentament a la Serra de Tramuntana representen un bon exemple de l'adaptació humana a condicions ambientals poc favorables, utilitzant els recursos que ofereix el mitjà per subsistir. El resultat d'aquesta adaptació és un gradient altitudinal d'usos del sòl caracteritzat per les zones d'horta en els espais d'irrigació; cultius de vinya i olivera des del nivell del mar fins al límit altitudinal de cultiu (sobre els 800 m.); alzinars per a l'explotació del bosc i espais residuals –d’alt valor ecològic - en els cims i zones costaneres.

 

La delimitació de la zona proposada com a paisatge cultural Patrimoni Mundial es va dur a terme seguint les recomanacions del Centre de Patrimoni Mundial, que requereixen la delimitació d'una zona principal, o zona nucli, i una zona tampó, o zona de transició entre la zona nucli i la resta del territori en el qual no existeixen els valors que van justificar la proposta d'inscripció.

 

Per a això es va construir un Sistema d'Informació Geogràfica en el qual es van incloure 12 capes d'informació sobre els diferents elements que configuren el seu paisatge: àrees abancalades, sistemes hidràulics tradicionals, sistemes tradicionals de control de l'erosió i excessos hídrics; ubicació d'almàsseres; ubicació de punts de recollida de la neu (neveres); alzinars; finques públiques; xarxa de camins; jaciments arqueològics; elements d'arquitectura defensiva (castells, torres de defensa, torres de guaita); jardins històrics i cases de «possessio» amb valor patrimonial.

 

La rasterització de cadascuna d'aquestes capes (convertint cada cel·la en valors de presència / absència del criteri especificat) i la seva superposició (sumant cadascuna de les cel·les) va donar lloc a un mapa de densitat de valors paisatgístics.

 

Sobre aquesta ruta posteriorment es superposaren les delimitacions de les tres figures principals de protecció de la comarca, com són la delimitació de la zona declarada com a «Paisatge Pintoresc»; la delimitació de les Àrees Naturals d'Especial Interès de la Serra de Tramuntana, segons la definició de la llei balear 1/1991 i les proteccions establertes en el Decret 19/2007 pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals. D'aquesta manera es va garantir que tota la zona estigui protegida sota alguna de les figures legals existents.

 

Sobre aquesta informació es va traçar el límit de la zona nucli i la zona tampó, a la qual es va afegir també una franja de protecció costanera per garantir la protecció de la zona nucli pel litoral. La zona nucli delimitada abasta una extensió de 30.745hectàrees, mentre que l'extensió de la zona tampó és de 52.760 hectàrees a la zona terrestre i 25.857 en l'espai marítim. Sumant les dues zones se supera la superfície englobada sota la Llei d'Espais Naturals de 1991 i el límit inclòs sota la figura de paratge natural.

 

Posteriorment, el Pla de Gestió és un element indispensable per a qualsevol bé que pretengui ser inscrit en la llista de Patrimoni Mundial, que ha de demostrar «una adequada legislació a llarg termini i eines de protecció de tipus administratiu o tradicional per garantir la conservació del bé ».

 

D'aquesta manera, el Pla de Gestió del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana s'estableix per donar resposta a les amenaces principals detectades, principalment en relació a l'abandonament de les activitats tradicionals; la pèrdua d'autenticitat; la pressió recreativa, turística i urbanística; i el perill de conversió de l’entorn en un paisatge de «museu».

 

Per a això, el Pla de Gestió estableix com a objectiu principal «desenvolupar objectius, programes, projectes i eines de gestió per a la protecció, conservació, divulgació, i desenvolupament econòmic sostenible dels valors del paisatge de la Serra de Tramuntana”