Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Entrevista a Miquel Ensenyat, President del Consell Insular de Mallorca, del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial i de l'Aliança de Paisatges Patrimoni de la Humanitat

 

Després d'una infància entre Sóller i Maria de la Salut, Miquel Ensenyat viu una eterna joventut que mou muntanyes a la Serra. Des de la seva època de dinamitzador sociocultural a la seva època de dinamitzador polític, aquesta ha vertebrat la seva trajectòria.

Com President del Consell Insular de Mallorca, del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial i de l'Aliança de Paisatges Patrimoni de la Humanitat, ens interessava conèixer la seva opinió sobre els problemes que els diferents habitants i visitants de la Serra ens han transmès al llarg de aquests mesos.

CATEGORÍES: Cultura.

22.02.2017
 

1. Qui diu Miquel Ensenyat que és Miquel Ensenyat?

La millor sentència que poden dir d’una persona quan es mor és que ha estat una home o una dona del seu temps. Jo intent ser una persona del meu temps. A més, venint com venc del món del temps lliure, intent seguir aquella frase de Robert Baden-Powell quan diu “intentem deixar el món un poc millor de com el vàrem trobar”. No sé si la nostra generació aconseguirà un món millor del que rebérem dels nostres pares.

 

2. Vas viure la teva infància i la teva primera joventut a Sóller, com va ser créixer a la Serra de Tramuntana? Creïs que ha canviat molt la vida a Sóller i als pobles de la Serra des de llavors? 

Vaig viure a Sóller des dels dos anys i mig fins al devuit, després vaig anar a Palma. El meu pare era solleric i la meva mare és de Maria de Salut. Per això, passàvem molts caps de setmanes i vacacions a Maria. Sóller estava molt més aïllat que ara però era ja més ciutat que poble. Una ciutat orgullosa de la seva modernitat com haver foradat la muntanya per passar un tren, dels casals modernistes, de la línia marítima directa cap a Marsella o dels grans personatges com Guillem Colom Casasnoves o Francesca Alcover. El contrast entre Sóller i Maria, entre la Serra i el Pla, era molt important. Sobretot quan era infant, tenia molta més llibertat a Maria de la Salut.

3. Als 24 anys et traslladar-te a Esporles, va ser allà on et vas iniciar en la política, com van ser aquests primers anys de la teva carrera? Com va influir l'entorn en els teus valors i objectius polítics?

Vaig arribar a Esporles als 24 anys per fer feina de tècnic de joventut però en política no hi vaig entrar fins als 33. Durant la meva etapa com a dinamitzador sociocultural vàrem posar en marxa iniciatives com el Casal de Joves, Filigrana Ràdio, el Centre d’Esplai, el Grup de Natura, entre d’altres. La veritat és que moltes persones que ara s’han implicat en la vida pública del poble es formaren en aquell moment. Precisament això és l’important per canviar les coses. En els pobles de la Serra, més aïllats que a altres comarques, és necessària la cohesió social, la consciència de comunitat i el contacte per poder fer coses junts i tirar endavant projectes col·lectius.

4. A més del Consell de Mallorca, presideixes el Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, i des de fa uns dies, també l'Alianza de Paisajes Patrimonio de la Humanidad, quins reptes et planteges aconseguir al llarg del teu mandat en el Consorci i en l'Aliança? Creus que ser President de l'Aliança beneficiarà a la Serra de Tramuntana?

L’Alianza de Paisajes Patrimonio de la Humanidad és una xarxa que agrupa indrets amb unes característiques semblants. Indrets que la UNESCO ha reconegut. Ser dins aquesta entitat ens permet conèixer altres experiències de gestió de paisatges que fa molt més temps que varen ser declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat. Ens permet aprendre i millorar la gestió de la Serra de Tramuntana. El principal repte que hem d’abordar és fer compatible el manteniment de les activitats tradicionals, l’arribada de cada vegada més visitants i la conservació dels valors reconeguts per la UNESCO.

5. Joan, un pescador octogenari de Deià al que entrevistem al novembre, ens va parlar sobre la indústria que hi havia en alguns pobles de la Serra de Tramuntana abans de l'arribada del turisme. Creus que el foment de la producció local per part de les institucions podria ser una alternativa a l'actual model que se centra gairebé exclusivament en l'explotació turística (amb totes les conseqüències que hem vist que això comporta)?

És fonamental que diversifiquem en nostre model econòmic. Dependre tant del turisme ens converteix en una economia dèbil perquè qualsevol fet imprevist pot provocar-nos un problema molt important. Aquesta diversificació s’hauria de basar, entre d’altres sectors, amb els productes artesans, gastronòmics i de qualitat que pot oferir la Serra de Tramuntana. A Mallorca no podem competir per quantitat per tant els nostres productes han de tenir un valor afegit perquè siguin apreciats. Estic segur que la Serra pot donar aquest valor afegit.

6. A l'octubre, parlem amb Tòfol Castanyer sobre la convivència entre els corredors de muntanya o els senderistes i els propietaris. Ell defensava que les institucions havien d'aconseguir que el propietari se senti a la seva casa i compensar-li la col·laboració amb ajudes i subvencions per regenerar les zones de pas. Quina és la teva opinió sobre aquest conflicte? Com creus que podria enfocar-se?

Hem de cercar el punt d'equilibri entre la protecció del nostre entorn i l'activitat humana, amb consensos i acords amb els diferents. La pressió de les persones sobre el medi s'ha incrementat en els darrers anys i això ens obliga a adoptar mesures per poder garantir la conservació del nostre entorn. En el cas dels acords amb propietaris per a compensar les molèsties, s’hauria de distingir si són iniciatives fruit de d’interès general i impulsades per l’administració pública o, en canvi, de promotors privats amb el legítim ànim de lucre. Especialment en aquest darrer cas, el més lògic és un acord entre els promotors i els propietaris respectant els paràmetres mediambientals que marca l’administració.

7. Alberto Fernández, organitzador d'Eres Negre i recuperador de la Tomatiga de Ramallet, ens deia que estaria bé que un nou Arxiduc aparegués per unir a tots els creadors que hi ha a la Serra de Tramuntana fent coses interessants. Heu pensat en alguna cosa semblant des d'alguna de les institucions que presideixes?

Des de sa Dragonera fins al cap de Formentor, la Serra és plena de creadors. És una patrimoni valuosíssim, el qual hem de ser conscients i hem de saber potenciar. Són els hereus de tots els artistes que han anat a cercar la inspiració a les muntanyes de Mallorca i les han immortalitzades. El Consorci de la Serra de Tramuntana és l’òrgan del Consell per gestionar i potenciar el nostre paisatge cultural més preuat. Així i tot, es poden cercar altres fórmules per posar en contacte i coordinar tots.

8. Fa unes setmanes visitem a Maria Solivellas; durant el passeig que compartim amb ella va recalcar la necessitat que els habitants i productors de la Serra desenvolupin la mateixa creativitat i adaptació al mitjà que van caracteritzar als seus ancestres. Veus indicis que això succeeixi?

El manteniment de les activitats tradicionals de la Serra va lligat a la conservació dels valors del paisatge cultural. No volem una Serra de Tramuntana plastificada com una peça de museu. Volem unes muntanyes, vives, amb activitat i a la vegada sostenibles. No podríem entendre la Serra sense la feina diària dels margers, la tasca a l’olivar o la pastura de bestiar. Existeixen indicis que hi ha relleu en aquestes feines tradicionals. Per exemple, l’any passat se celebraren els 30 anys de l’Escola de Margers del Consell. Una mostra d’un ofici que als anys vuitanta era a punt de desaparèixer i ara gaudeix de bona salut.

9. Com veus, durant aquests mesos hem reunit moltes visions sobre la Serra de Tramuntana en aquest blog. Una cosa semblant al que esteu fent a la Consulta Ciutadana. Quins objectius tenies amb ella?

La campanya “Repensem Mallorca” ha suposat un dels majors processos de participació ciutadana que s’han fet mai a Mallorca. Hem visitat 52 municipis i ens hem reunit amb l’equip de govern, amb tot el consistori i amb les entitats. Han participat en el procés 476 associacions. Després hem visitat els cinc districtes de Palma. Amb les propostes recollides, redactam un full de ruta que marcarà el camí que el Consell de Mallorca ha de seguir en els propers anys.

 

10. En aquesta secció hem entrevistat a persones anònimes que fan coses rellevants per la Serra i persones rellevants que fan, també, coses anònimes. A tu t'hem triat per la rellevància política i social que tens per la Serra de Tramuntana però… quines coses anònimes fas en ella?

Una de les activitats que gaudesc més caminar pels camins o pujar als cimes de la nostra Serra. En definitiva, el contacte directe amb la natura al mateix temps que es fa activitat física.. Passejar entre una natura transformada durant segles per la mà de l’home. És a dir, un paisatge cultural que va ser valorat per la UNESCO quan el va proclamar patrimoni mundial de la humanitat.