Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Evolució històrica del paisatge de la Serra de Tramuntana

 
 
15.11.2017
 

L'evolució històrica del territori és una de les claus per comprendre l'actual  configuració del paisatge de la Serra de Tramuntana, i justificar el valor patrimonial o cultural dels seus elements.

 

En aquest sentit, les petjades del paisatge cultural més rellevants de la Serra es basen en les successives fites històriques des del segle X: l'ocupació islàmica de l'illa (ss. X-XIII), l'època feudal i renaixentista (s. XIII - XVIII); i l'època moderna, a partir del segle XIX. Els efectes de la postmodernitat sobre el territori s’han de considerar associats a l'entrada en l'escala global del turisme.

 

Mallorca és la pedra amb la qual ensopeguen cadascuna de les civilitzacions que pretenen controlar estratègicament la Mediterrània:

 

  • La cultura islàmica, en la seva influència cap al nord.
  • La cultura cristiana / europea, en la seva influència cap al sud. 
  • A partir del segle XVIII, l'entrada a l'època moderna, fonamentada en la pèrdua de valor geopolític de la Mediterrània i la incipient industrialització.

 

Finalment, les diferents fases evolutives del turisme que condueixen als processos de compressió espai-temporal a Mallorca canvien la manera de relació amb el territori immediat a favor d’una escala més global. Tot això en un marc territorial marcat per la insularitat i la dependència amb l'exterior, que condiciona cultius, necessitats i estratègies d'explotació dels recursos a diferents escales en funció de la tecnologia o dels coneixements disponibles en cada època.

 

Els paisatges culturals patrimoni mundial com a eines de gestió territorial

 

Per tant, la configuració de l'actual paisatge rural a Mallorca té la seva arrel en l'ocupació islàmica de l'illa, entre els anys 903 i 1229. Entre l'època romana (123 aC - 454 dC) i l'any 903 es produeix un període de transició que permet que els nous pobladors islàmics estableixin el seu model de desenvolupament territorial pràcticament sense condicionants previs.

 

El model islàmic d'ocupació es fonamenta, doncs, en la divisió clànica o tribal del territori i en la dispersió de la població a través de petits assentaments rurals ubicats generalment al voltant d'un sistema hidràulic sobre el qual es desenvolupa una agricultura de regadiu que permet l'autoabastiment i el comerç a petita escala.

 

El pagament d'impostos en moneda facilitava una certa independència en l'elecció dels productes a conrear i amb els quals comerciar. Alhora, el domini de les tècniques de captació i distribució d'aigua en entorns àrids que tenien els pobladors islàmics els va permetre dissenyar una xarxa d'espais irrigats molt notable al voltant de la qual van desenvolupar diferents assentaments, sistemes de drenatge i espais cultivables generalment comunitaris i regulats mitjançant una organització social basada en la regulació de la distribució de l’aigua.

 

El territori no irrigat es dedicava a cultius de secà com l'olivera, a les zones properes als nuclis de població,  pastures i bosc en la resta del territori.

 

A la Serra de Tramuntana, les característiques pluviomètriques i la profusió de fonts d'origen natural van permetre desenvolupar una gran part dels sistemes hidràulics islàmics, dels quals són bons exemples les valls de la zona de peu de Santa Maria, Esporles, Bunyola i Alaró.

 

El paisatge rural de l'època es basava, doncs, en una dispersió de petites zones de regadiu al voltant d'una matriu boscosa que es dedicava a pastures i aprofitament forestal.

 

La conquesta cristiana de 1229 provocarà una transició del sistema islàmic al sistema feudal d'ocupació. L'ocupació catalana de l'illa de Mallorca suposa el repartiment de tot el territori entre els diferents senyors feudals que van participar a la comesa.

 

Sobre la ubicació de les antigues alqueries, els nobles catalans es reparteixen el territori configurant una estructura de grans propietats i convertint els habitants en vasalls feudals, obligats a pagar una renda anual en espècies.

 

Es trenca així el model agrícola musulmà, eficient, diversificat i comunal, i s'imposa l'expansió del cultiu del blat, de la vinya i l'olivera. A la Serra, un espai orogràficament dificultós per al blat, es produeix l'expansió del cultiu de l'olivera, a través de bancals, per a l'obtenció de l'oli, destinat a l'exportació.

 

El «model territorial» que sorgeix a partir de la conquesta cristiana permet l'avanç, entre els segles XIV i XVIII, de les zones conreades en detriment de les àrees boscoses, i la seva expansió fins a zones pràcticament incultivables, gràcies a l'ús de les marjades i a la necessitat d'aprofitar fins a l'últim racó del territori de l'illa a causa de les fluctuacions demogràfiques i a la demanda de blat i oli.

 

L'època moderna, a partir dels segles XIX i XX, comportarà la introducció de nous cultius, el creixement demogràfic i el desenvolupament industrial i turístic. La desamortització permet l'aparició de zones de petita propietat prop dels nuclis urbans.

 

L'expansió del cultiu de la vinya i l'ametller; l'exportació de cítrics i altres productes (sobretot en el cas de Sóller) a Europa i Amèrica; el desenvolupament de noves infraestructures viàries i el desenvolupament d'una certa indústria tèxtil (Sóller, Esporles), gràcies de nou a l'aprofitament dels recursos hídrics, permeten, alhora, una nova fase de desenvolupament a la Serra de Tramuntana, que té el seu reflex en el paisatge.

 

La posada en valor del paisatge com a recurs turístic s'inicia, precisament, amb la descoberta dels paisatges illencs per part dels viatgers il·lustrats centreeuropeus, com va ser el cas de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. 

 

A partir del segle XX s'impulsa, a la Serra de Tramuntana, la construcció de noves infraestructures de comunicació, miradors i el desenvolupament d'una incipient oferta d'allotjament que seria la base del desenvolupament del turisme de masses.