Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

L'interès patrimonial de les marjades a la Serra de Tramuntana

 

Els marges constitueixen l’element antròpic més característic del paisatge de la serra de Tramuntana. Els espais marjats ocupen uns 210 km2 de l’àrea (un 20%), i alguns municipis com Sóller o Alaró tenen més de la meitat de la superfície marjada.

Al segle XIII trobam documentada l’existència de marges a la vall de Sóller, amb un creixement continu i lligat a diversos factors entre els quals destaca la importància de l’oli com a producte d’exportació.

Al final del segle XVIII, tot i que continuava la rota de terres per crear nous olivars i transformar els que ja hi havia, s’inicià la disminució dels rendiments a causa de l’ocupació de terrenys marginals, les dificultats del conreu i l’estancament dels mètodes de cultiu.

Els murs de sosteniment de pedra en sec constitueixen un element patrimonial de primer ordre, tant per la riquesa de les tècniques utilitzades per construir-los com per la gran quantitat d’elements integrats en el mur, ja sigui per reforçar-los (braó, capginya, etc.) o per facilitar- hi l’accés (escales, rampes, etc.) També són habituals altres construccions lligades a les activitats agràries, com porxos, pous o eres.

Els marges tenen, a més, un interessant valor naturalístic, perquè són l’hàbitat de nombroses espècies vegetals i animals, i contribueixen a conservar la diversitat del medi natural.

Al mateix temps, cal assenyalar l’interès paisatgístic d’aquestes unitats de paisatge agrari, com és el cas de les marjades d’Estellencs, Banyalbufar, Sóller o Caimari.

Aquestes estructures ocupen actualment el 71% (3,5 km2) de la superfície de la conca. Atès que la zona urbana del Port de Sóller es construí parcialment sobre marjades, només restaven sense marjar les parts menys accessibles de la muntanya de Bàlitx i l’àrea comunal del puig de sa Bassa.

En aquest espai, de gran diversitat litològica, l’esforç constructiu fou intens i dilatat en el temps, de manera que avui es poden distingir una gran diversitat de paredats.

Hi predominen els treballs acurats, amb la pedra adobada i ben ajustada, fruit de la gran inversió realitzada, relacionada en general amb la rendibilitat elevada dels conreus o la capacitat econòmica dels propietaris.

Pel que fa a la disposició dels marges, hi trobam representades la major part de les tipologies de marjament característiques de la Serra de Tramuntana.

Tot i així, hi prevalen les disposicions paral·leles continues, quasi sense pendent, que ens parlen també del grau elevat d’antropització dels vessants, especialment a la zona d’horts.

Al voltant de les explotacions agrícoles es varen bastir també un gran nombre de construccions auxiliars, avui de gran interès etnològic i constructiu. S’han localitzat vint-i-set fonts, moltes de les quals conserven encara la mina de pedra en sec, i es poden observar les restes d’una xarxa important de canaletes, de la qual resten uns 6 km.

Cal remarcar també l’extensa xarxa d’antics camins de ferradura o de carro que, tot i que han sofert algunes transformacions recents, conserven una gran part del valor original.

Sistemes de drenatge associats als camps marjats

La cartografia dels elements de drenatge dels camps marjats evidencia una extraordinària intervenció sobre la xarxa hidrogràfica.

L’elevat pendent, les pluges intenses i l’ús intensiu de l’espai agrícola exigiren l’arranjament dels cursos naturals i la creació d’una xarxa de drenatge complexa i extensa, amb una gran diversitat d’estructures planejades per controlar els efectes negatius de les aigües i facilitar el conreu de les marjades.

Els principals sistemes hidràulics que hi trobam són:

Torrents canalitzats

Gairebé la totalitat dels cursos es canalitzaren amb l’ajut de murs de pedra en sec (7,7 km). A les parts altes de la conca, alguns torrents estan empedrats, encara que l’esforç principal s’ha centrat a reforçar els marges del torrent de sa Figuera, que en alguns punts assoleixen fins a 5 m d’alçada.

Parats

Es tracta de marges situats perpendicularment al torrent que l’anul·len per aconseguir sòls més profunds i fèrtils. Normalment es complementen amb altres estructures (ralles, albellons) per assegurar- ne l’estabilitat.

Els comellars del massís de Bàlitx, vessant calcari molt carstificat i molt permeable, i les capçaleres de la majoria dels torrents foren modificats. Es comptabilitzen uns 8 km lineals de cursos naturals anul·lats o regulats per aquestes estructures.

Ralles

Una gran part dels camps marjats disposen de canalitzacions de pedra en sec que intercepten l’escolament superficial i l’evacuen fora del camp marjat.

Les ralles desvien de vegades l’aigua del tàlveg cap a un costat (Can Querol, Cas Bernats o Bàlitx d’Amunt) o bé cap a una altra conca, com és el cas de la ralla del torrent des Salt o a la ralla de Ca s’Hereu.

Albellons

Una altra intervenció habitual consisteix a facilitar l’evacua- ció de l’aigua acumulada a la marjada mitjançant galeries subterrànies i evitar, d’aquesta manera, que es debiliti l’estructura dels marges.

La mateixa tècnica s’empra per soterrar alguns torrents, amb la qual cosa es guanya superfície i es facilita el conreu. L’albelló de l’hort de Can Bardí, amb 75 m de llargària, n’és un bon exemple. A sa Figuera, hi trobam més de 700 m de torrents albellonats. 

CATEGORÍES: Cultura.

12.07.2017