Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La natura agafa el que és seu a la Serra

 
 
12.12.2017
 

El primer guardó del certamen de fotografia Serra de Tramuntana en la categoria 'El món de la pagesia' va ser per a la fotografia 'La natura agafa el que és seu'  de Catalina Bover Rosselló (a la imatge de la capçalera).

 

I és que sense cap dubte, la Serra de Tramuntana és un dels paratges més rellevants i reconeguts de l'illa, una de les zones més espectaculars per la seva naturalesa, de més riquesa ecològica, de major història i de diferències més marcades on es veu una clara convivència entre la naturalesa i l'empremta humana.

 

Una simbiosi gairebé perfecta entre l'acció de l'ésser humà i la natura, realitzada durant segles, de la qual ha resultat una monumental obra humana on es barregen cultura, tradicions, estètica, espiritualitat i identitat.

 

Aquesta simbiosi de la naturalesa agresta de la Serra de Tramuntana, la gran serralada litoral de Mallorca situada al nord-est de l'illa des de La Dragonera, la península de Formentor, fins Alcúdia, abasta prop de 92.000 hectàrees (una quarta part de l'àrea de Mallorca ).

 

Seria difícil escollir cap element: les fèrtils valls conreades, els alzinars   ombrívols, els penyals de la ribera de la mar, poblats per falcons i àguiles, els torrents i els barrancs amb els seus  ferrerets, els antics oliverars que han proporcionat aliment i treball a tantes generacions, les panoràmiques amplíssimes   des dels cims, la majestuositat de les possessions, les carreteres adaptades al paisatge, la bellesa dels pobles o la seva riquesa en endemismes.

 

La biodiversitat de la Serra

 

És una zona d'una gran biodiversitat, però no especialment agrícola. Les parets seques (marges) que han servit per retenir la terra en els tàlvegs i les petites valls avui dia constitueixen gran part de l'encant del paisatge cultural seleccionat per la UNESCO.

 

Aquesta és la feina centenària dels pagesos per poder plantar ametllers, oliveres, garrofers i alguns fruiters a les vores i deixar espai perquè creixés el breu cereal. Els pobles de la serra de Tramuntana, als segles XIX i XX, han estat els principals candidats de l'emigració a França i Cuba.

 

La muntanya oferia alguns recursos com el de fer carbó, corda amb els margallons, tales de pi per a embalatges i captura de cabres que s'alimentaven entre boscos i cingleres, mitjançant una modalitat exclusiva de 'can i llaç’.

 

Aquesta caça tradicional que ara es reivindica com a element cultural consistia en capturar els animals vius, especialment els cabrits, que naixien de les cabres que s'alimentaven a la muntanya i es venien per carn.

 

S'encarregaven de capturar cabres mitjançant aquesta modalitat exclusiva, ja que per a aquest tipus de caça es feia servir una raça autòctona de gos pastor, barreja de cans eivissencs i cans de bestiar -avui també es creuen eivissencs amb borders colies -, per acorralar aes exemplars i, aprofitant que l'animal no podia escapar (enrocar), passar-los el llaç pel coll.

 

Actualment es conserven 65 dels 97 endemismes descrits a l'arxipèlag balear, i 65 de les 68 plantes endèmiques de Mallorca. L'aïllament de la serra ha permès l'aparició de formes de vida úniques al món. Per exemple només viuen a la Serra i en cap altra part del món nou espècies d'orquídies i més d'una desena d'espècies de falgueres.

 

A grans trets, la vegetació de la Serra de Tramuntana i que pot ser contemplada en el nostre bosc s'organitza en quatre comunitats vegetals:

 

Alzinar baleàric. És la comunitat climàtica boscosa que ocuparia la major part del territori en condicions de no intervenció humana. A la Serra, la ubicació d'aquest bosc es troba reduïda i presenta dues subassociacions: l'alzinar de muntanya i el de les zones baixes i litorals.

 

Garriga d'ullastre. Formació vegetal pròpia de zones càlides que predomina a les cotes baixes. Apareix com a conseqüència de les condicions de màxima sequera que no permeten el desenvolupament de l'alzinar. Aquesta garriga va donar peu a l'expansió de l'olivera, la seva varietat agrícola.

 

Brolla calcícola. Els seus dos arbusts representatius són el romaní i el bruc. Es constata la presència d'una cobertura de pi blanc. La pineda té entitat pròpia, i és la formació arbòria més extensa, gràcies al seu ràpid creixement i oportunisme.

 

Comunitats de Pi Baleàric. Es desenvolupen especialment en terrenys on la força del vent o l'absència de sòl impedeixen el desenvolupament d'altres comunitats. La seva presència es concentra sobretot a la zona culminal de la muntanya. Es caracteritza per ser una formació molt baixa, amb plantes espinoses de formes arrodonides (coixinets), amb poblament discontinu i cobertura baixa.

 

Mallorca ha conegut canvis immensos al llarg del segle XX, amb una nova economia i una nova societat, canvis que també afecten la Serra. Afortunadament, hi ha hagut normes de protecció del paisatge i del medi ambient que han evitat l'extensió de desastres que ens han malmès determinades zones de l'illa.