Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Talaia d´Albercutx a la Serra de Tramuntana

 
 
27.12.2017
 

El primer guardó del certamen de fotografia Serra de Tramuntana en la categoria 'L'obra civil a la Serra', va ser per a la fotografia 'La Talaia d'Albercutx' de Tomeu Llinàs Dalmau (a la imatge de la capçalera).

 

Situada a 380 metres d'alçada, aquesta talaia de finals del XVI o principis del XVII va ser un dels principals punts de vigilància davant de la contínua amenaça corsària.

 

Les fabuloses vistes de què gaudeix aquest lloc, des del qual es poden veure el cap de Formentor, l'illot del Colomer, la badia de Pollença, la Serra del Cavall Bernat i la resta de la Serra deTramuntana, el van fer convertir-se en un dels punts de vigilància i defensa del litoral contra els vaixells pirates que sovint arribaven a aquestes costes i que sotmetien a tot tipus de saquejos a les poblacions locals.  

 

La Talaia d'Albercutx, situada a 380 metres sobre el nivell del mar, forma part del sistema de torres fortificades i armades que es van construir a l'illa entre finals del segle XVI i principis del XVII davant l'auge de les accions de pirateria que es va viure a la Mediterrània perpetrades per personatges com Barba-roja.  

 

Al Coll de la Creueta neix un camí asfaltat que puja a la Talaia d'Albercutx. Va ser construït per presos represaliats del règim franquista. El recorregut per arribar a la talaia és d'uns dos quilòmetres que poden cobrir-se a peu en uns vint minuts.

 

La Talaia d'Albercutx, restaurada i en bon estat de conservació, data de mitjans del segle XVI. El diàmetre de la base és d'uns set metres i presenta una alçada propera als 8,50 metres. Es pot accedir al primer pis i al terrat. En els seus murs es pot llegir: "Talaia d'Albercutx. Segle XVI. Donada al poble de Pollença per la familia Capllonch 1984 ".

 

També podem contemplar dibuixos d'avions, ja que durant la Segona Guerra Mundial va ser utilitzada com a observatori estratègic. Des de la talaia gaudim d'una panoràmica sobre la platja de Formentor, la badia de Pollença, la península de Formentor, el Cavall Bernat i la costa de Tramuntana.

 

La Talaia ha estat defensada en les últimes dècades d'alguns intents d'enderrocament: als anys 70, quan es va voler instal·lar en el seu lloc una bateria de canons; i el 1983, quan el Govern de llavors va aprovar un decret per expropiar i posar al seu lloc una ràdio fanal, projecte que l'ajuntament ho va impedir. Des del Coll de la Creueta parteix un camí que porta a peu fins al Port de Pollença, passant per les abandonades cases d'Albercutx.  

 

La talaia com a torre de defensa

 

Fins llavors, les tasques de vigilància i defensa es realitzaven mitjançant guaites durant el dia i escoltes durant la nit, tot i que aquest sistema era poc efectiu ja que aquestes persones no només no comptaven amb els mitjans necessaris per fer arribar un avís de perill ràpidament, sinó que en moltes ocasions morien a mans dels atacants sense   tan sols haver-se adonat del perill al trobar-se totalment desprotegits.

 

Gràcies a aquest nou sistema de talaies, ideat per Joan Binimelis, si des d'aquesta o una altra torre s'albirava un perill s'emetien senyals de fum durant el dia o de foc durant la nit, que es transmetien d'una torre a una altra fins a aconseguir arribar a la ciutat de Palma, a l'extrem oposat de l'illa, en poc més de mitja hora, de manera que aquesta pogués enviar part de les tropes que allí es concentraven.

 

En tot cas, aquest sistema d'alarma cap a les dues grans ciutats esmentades es complementava amb l'enviament a peu o a cavall d'altres persones a les localitats més properes, com Inca, sa Pobla o Campanet. Els homes d'armes es desplaçaven ràpidament a la localitat atacada per prestar el seu suport al més aviat possible i poder repel·lir així els atacs.

 

Al segle XVIII es publicaren les ‘Ordenanses de les torres de foch del Recna’ un document que establia, entre molts de punts, les obligacions dels torrers, la prohibició d'abandonar la torre i tot un seguit de normes que assegurassin la feina de vigilància costanera.

 

La conquesta del nord d'Àfrica per part de França a la dècada dels trenta del segle XIX va acabar definitivament amb el corsarisme barbaresc i les torres començaren a caure en desús, encara que ocasionalment s'utilitzaren per vigilar el contraban i també durant les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola.

 

Possiblement, una de les torres amb més ressò turístic sigui la de la Torre des Verger, a Banyalbufar, més coneguda amb el nom, tot i que incorrecte, de la Torre de ses Ànimes, i que els banyalbufarins anomenen, simplement, sa Torreta.

 

Aquesta torre formava part d'un complet sistema de vigilància que seguia tot el perímetre de Mallorca i que permetia donar avís a tota l'illa si hi havia algun perill que arribés per la mar.

 

En tot cas, que aquestes torres tinguin ara una nova vida depèn de tots, de la inquietud vers el patrimoni històric i de la sensibilitat per veure vertaders monuments en lloc de simples muntanyetes de pedres.