Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

L'ofici de marger a la Serra de Tramuntana

 

L'ofici de marger és, possiblement, un dels oficis més arrelats a la cultura mallorquina. La professió de marger, que va entrar en decadència a mitjan segle XX amb la crisi de l'agricultura, s'ha pogut recuperar gràcies a la implicació de diverses institucions

Les construccions en pedra en sec estan fetes sense materials de morter (els materials usats perquè les pedres s'aguantin). La tècnica de la pedra seca és universal. El Machu Pichu ho és, per exemple.A Mallorca, les construccions més conegudes són els marges, que esglaons terrenys costeruts, i les parets seques, que delimiten terrenys.

Un ofici mil·lenari

Com tota la Mediterrània, la pedra seca de Mallorca també ha de ser fruit d'una confluència de cultures.

És una tècnica antiga que es remunta a l'Edat de Pedra, en realitat. Quan els humans decideixen construir habitatges sòlids i permanents, usaven el que tenien a mà: fusta i pedra. A les Balears hi ha un patrimoni talaiòtic extraordinari: construccions ciclòpies, amb pedres gegantines, de més de quatre mil anys que encara aguanten.

Les primeres construccions estan documentades del segle XIV, un segle després de la conquesta catalana. Cal tenir en compte, però, que els documents comencen en aquella època, perquè tot el que hi havia abans del 1229 es va cremar o es va destruir. 

En realitat, molts elements i sistemes de pedra en sec, sobretot de gestió hídrica, són islàmics. No és casualitat que paraules com aljub i sínia siguin àrabs.

Als anys 60, però, va entrar en declivi a causa de la crisi del sector de l'agricultura. A mitjans dels 80, diverses institucions públiques, especialment el Consell de Mallorca, van intervenir per evitar la desaparició d'aquest tradicional ofici.

La Serra de Tramuntana, doncs, és un santuari de la pedra en sec, sobretot gràcies a la bellesa dels marges. Tot i això, mai s'han fet marges perquè fossin bells. Avui potser sí, però antigament la funció era pràctica.

Mallorca és una terra extremadament rocosa, l'abundància de pedres és un problema per conrear. La idea de construir parets o marges amb les pedres dels terrenys resolia dos problemes: espedregaves -tres les pedres del camp-i donaves una utilitat a uns materials sobrants.

La Serra de Tramuntana té uns terrenys molt inclinats, propensos a patir els efectes de l'erosió, que s'emporta la poca terra que hi ha. 

És així, com, en aquest cas, s'agafen les pedres que es treuen del terreny i es construeixen uns marges que permeten escalonar un paisatge en pendent, amb unes terrasses on poder conrear. A més, la pedra en sec funciona com un colador: permet el filtrat de l'aigua.

Un treball gegantí, de segles.

Si comptem en quilòmetres lineals tots els marges de la Serra de Tramuntana, sumen 20.000 quilòmetres. O sigui que, posats un darrere l'altre, donarien una construcció tan vasta com la Gran Muralla Xina.

La tècnica mallorquina té la particularitat que juga amb totes les formes de les pedres, a diferència del que fan en altres llocs, amb les esquadres per fer rectangles i quadrats perquè les filades siguin simètriques.

A Mallorca s'utilitza qualsevol forma geomètrica: no es dóna a la pedra una forma determinada perquè quedi tota igual. Quant al disseny, això és molt atractiu. Resulta més vistós i dinàmic per al cervell humà. I encaixa millor en les formes -igualment dinàmiques i vistosas- del paisatge natural.

La creació de tallers i escoles de formació ha permès ensenyar la tècnica del marger a noves generacions i, encara que el sector de la construcció estigui actualment en hores baixes, no es troba actualment en perill d'extinció.

Per a aquells que desconeguin l'ofici, es tracta de la realitat d'un dels treballs més durs de Mallorca. Tot va sorgir de la necessitat de conrear a la muntanya, per la qual cosa es necessitava construir aquests balcons a les vessants per a això, els margers van utilitzar les pedres que sortien de la terra al llaurar i les anaven agrupant.

Aquestes construccions que es van realitzar segles enrere es van descurar durant molts anys, alhora que anava disminuint el nombre de persones entregades a aquest treball. Va ser llavors quan el Consell de Mallorca va decidir intervenir per evitar la desaparició d'aquesta tècnica.

De fet, la feina actual dels margers és, precisament, el de recuperació. El temps ha anat degradant la feina que durant anys es va realitzar. Els margers es dediquen a anar restaurant les antigues construccions.

És una professió molt dura, un treball pesat que implica passar moltes hores a la muntanya. A l'hivern aguanten temperatures de fins a un grau, mentre que a l'estiu la calor es fa insuportable.

Existia un grup de joves que treballaven per a la recuperació de la Trapa, on s'ensenyava la tècnica de les marjades i la pedra en sec.

Però en l'actualitat són moltes les professionals que segueixen dedicant-se a una dels oficis més tradicionals de Mallorca.

La pedra en sec està totalment associada a una economia agrícola i és el material més sostenible que hi ha. Amb un material que tens en abundància, fas construccions que eviten l'erosió, retenen la terra i et permeten sembrar. Les oliveres de la Serra de Tramuntana no hi serien, si no fos pels marges de pedra en sec.

Evidentment, per a un marge rústic d'olivar, s'agafa la pedra i només ho ajustes pegant-li un cop de martell. És "el cop de sentència", i així queda "fort i lleig", tal com diuen els margers.

CATEGORÍES: Cultura.

05.07.2017