Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

L'olivera, el cultiu més simbòlic de la Serra

 

El mossèn pollencí Costa i Llobera, ja ho va dir en el seu dia: “Res no hi ha més vell que l’olivera". Aquest exponent de l’Escola Mallorquina, se servia d’aquesta hipèrbole per ressaltar la perennitat de l’arbre mil·lenari en el paisatge mallorquí de la Serra de Tramuntana.

Els romàntics foren, segurament, els primers turistes moderns que rebé la Serra de Tramuntana. Santiago Rusiñol, Rubén Darío, Frederic Chopin, George Sand... Però què va ser el que els va fascinar de Mallorca?

Quin estrany encís els atreia? Diu Carme Riera al llibre Olivos milenarios de Mallorca: “És la llum, l’atmosfera que l’envolta, allò que li atorga una màgia especial, que és la transparència de l’aire, aire verd de sembrats i aire blau de cala, el maquillatge que li cau millor. I no tinc cap dubte a assenyalar que les oliveres mil·lenàries li atorguen una pàtina que té molt a veure amb la llum de l’eternitat”

Entre el bullici ardent de la ciutat i l’aigua refrescant de la platja, però, queda la tercera Mallorca, sovint oblidada per molts, i tanmateix màgica: la dels ametlers florits, la dels camps onejants de gra, la de les oliveres aprofitant cada racó a les marjades de la Serra de Tramuntana.

L’oli de la Serra

Els olivars ocupen gairebé el 95% de l’àrea marjada i se solen combinar amb garrovers i ametlers. Els tarongers, malgrat la importància econò- mica que varen adquirir al segle XIX, avui només ocupen el 3,2%, i se situen a cotes baixes on els sòls són més profunds i fèrtils.

L’olivera de la serra de Tramuntana, però, no sols lluita contra els tradicionals enemics comuns de l’agricultura, sinó que pateix un desavantatge específic pel fet d’estar arrelada en marjades de difícil accés que dificulten la mecanització de les explotacions, vital per a la supervivència de l’olivera com a mitjà de vida

D'acord amb les dades històriques, van ser els fenicis i grecs qui van introduir l'olivera a la Península Ibèrica, i des d'allà va arribar a Mallorca.

Les referències històriques indiquen que en temps de la Corona d'Aragó (s. XIII) ja s'exportava oli de Mallorca cap el nord d'Àfrica, juntament amb altres productes agrícoles.

A mitjans del segle XV, l'oli de Mallorca era un producte que s'exportava de manera regular i continuada des de l'illa, especialment des del Port de Sóller.

Va ser en el segle XVI quan es va produir un important avanç en el cultiu i en la producció d'oli, constituint durant molt de temps la principal font de riquesa de moltes de les finques de Mallorca.

L'expansió del cultiu de l'olivera es va desenvolupar especialment en les zones septentrionals i meridionals de la Serra de Tramuntana (nord de Mallorca).

A principis del segle XVI, els deumes (parts sobre la collit) de l'oli que es pagaven al rei representaven un 10% del total, xifra únicament superada per el blat i l'ordi.

Durant els segles XVII, XVIII i XIX l'oli de Mallorca va tenir un paper clau per a l'economia de les illes, tant la seva funció d'ingredient bàsic en l'alimentació dels habitants com producte d'intercanvi i exportació.

L'oli de Mallorca era utilitzat com a moneda de canvi per pagar les importacions dels productes dels quals era deficitària, com el blat.

La posició preeminent de l'oli d'oliva de Mallorca en les exportacions es va mantenir fins la primera meitat del segle XIX, representant durant molts d'anys entre el 65%i el 80%de les exportacions mallorquines mesurades en unitats monetàries.

A la segona meitat del segle XIX Mallorca segueix exportant quantitats considerables d'oli.

A uns dels millors documents que millor es reflecteixen les costums i vida de les illes de Mallorca, Die Baleren in wort und bild geschildert (1869-1891), escrit per l'Archiduc Lluís Salvador d'Àustria durant la seva estància a l'illa en el segle XIX, s'elogia la qualitat de l'oli mallorquí verge per emprar-ho en les amanides i en el pa ambo li, segons ell, un dels plats més apreciats de l'illa.

El reconeixement de la qualitat de l'oli de Mallorca a nivell exterior es posa de manifest a finals del segle XIX, quan a Catalunya es va otorgar el segon premi d'un concurs de qualitat d'olis a un oli mallorquí elaborat en una tafona de Mallorca.

Durant les dècades dels vuitanta i els noranta, la vinya i la producció de vi van experimentar un boom a Mallorca. Actualment, a la serra de Tramuntana ja hi ha alguns pagesos que han optat per mantenir l’explotació tradicional als marges (poc rendible) i plantar-ne de nova en zones de més fàcil accés. 

I així dins l’illa dels contrasts, entre Magaluf i Fornalutx, entre Campos i Artà, entre Palma i el port d’Alcúdia, sobreviuen a la serra els olivars als seus marges de pedra seca. “Tal vegada -diu Antonio Colinas-, de la salvació d’aquest arbre i de la perdurabilitat del seu símbol depengui el nostre futur”.

CATEGORÍES: Cultura, Natura.

28.07.2017