Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Raixa, una possessió de la Serra amb història

 

La finca pública de Raixa, molts segles abans que el turisme es convertís en el motor econòmic de l'illa, era una de les més importants entre les mil finques agrícoles o   possessions   que sustentaven la vida dels   pagesos i senyors   mallorquins.

 

Situada al km 12 de la carretera Palma-Sóller, dins el terme municipal de Bunyola,   sobre   un vessant que mira cap al sud en els contraforts de la serra de Tramuntana, va ser en origen una alqueria musulmana amb abundància d'aigua que, després de la conquesta de l'illa per Jaume I, Rei d'Aragó, va ser lliurada pel propi monarca a Ponce IV, Comte d'Empúries, un dels nobles que el va acompanyar a l'empresa; després, va passar a mans de la família Sureda de Sant Martí i més tard, als Zaforteza-Tagamanent.

 

La història de la casa va ser tan turbulenta com la de la pròpia illa de Mallorca. Al 1522 va ser donada al foc   pels enemics de l'Emperador Carles I a la   Guerra de les Germanies, que a Mallorca es va conèixer com   Insurrecció dels forans, ja que Pere-Joan Safortesa i Descatlar, en aquell temps propietari del conjunt, es va alinear amb la causa de l'Emperador.

 

Al 1660 la finca va passar a mans de la família Despuig, Comtes de Montenegro, els seus membres van reformar, van ampliar i embellir la propietat que va conèixer el seu temps de major esplendor durant el segle   XVIII, quan del seu govern  es van ocupar els germans Joan i Antoni Despuig i Dameto.

 

Antoni, el segon germà, va ser tot un personatge a la Mallorca il·lustrada, ja que va combinar la seva carrera eclesiàstica, en la qual va arribar a ser cardenal, amb el mecenatge i el col·leccionisme d'Art. Amant de l'escultura, a Raixa donà treball als artistes Pascual Cortés, Luis Melis i Francesco Lazzarini.

 

Amb l'aprovació del seu germà Joan, IV Comte de Montenegro, va convertir la casa en una vila neoclàssica monumental. Per a fer aquesta construcció contractà a famosos arquitectes i mestres d'obra que van dissenyar belles estances i jardins, obres que no va poder veure acabades, atès que el Papa Pius VIII el va cridar a Roma i ja mai no va poder tornar a Mallorca.

 

Des del punt de vista arquitectònic, els edificis tenen una estructura de fusta en forjats i coberta, sustentada per murs de càrrega de maçoneria lligada amb morters de calç. Les diferents dependències s'organitzen al voltant del pati o clastra,   en el qual també   hi ha un pou en una de les cantonades.

 

En el perímetre del pati es troben l'almàssera, els antics estables, l'allotjament dels parcers i altres treballadors de la   possessió, la capella i també, les estances dels propietaris que, com a curiositat, compten amb una galeria d'estil italianitzant orientada al migdia, des de la qual s'aprecia un bon panorama dels jardins i de la vall   que va obrint-se cap a  Palma.

 

Envoltant l'exterior es troben els jardins que tant prestigi van donar a Raixa, coneguts pels noms   dels Tarongers, de la Galeria,   d’Entrada   i d’Apol·lo. D'aquest últim crida l'atenció el fet que fos encarregat per un prelat, ja que el jardí té com a figura central al déu grec Apol·lo i a les muses de la Poesia, sent el seu estil neoclàssic i el seu caràcter eminentment profà.  

 

Amb tota seguretat, aquesta obra va haver de ser causa de més d'una polèmica a la Mallorca del seu temps, sobretot considerant el conservadorisme de la seva societat i el fet que l'Església era més aviat contrària a la Il·lustració; però està clar que el Cardenal Despuig va ser un gran home que va saber congeniar la tradició religiosa i les noves idees sorgides a la França postrevolucionària.

 

De fet, d'ell s'explica que durant la seva estada a Roma, va ser el principal valedor en el procés de santificació de la mística valldemossina Santa Catalina Tomàs, la qual, de jove va servir a Raixa al servei de la família Safortesa-Tagamanent, antiga propietària de la casa.

 

A principis del segle XX, amb l'adveniment de la industrialització i dels grans canvis socials que aquesta va portar, les grans cases europees i, amb elles les mallorquines, es van convertir en inviables; amb tota probabilitat, aquest fet va fer que la família Despuig vengués la finca -ja en franca decadència- a l'empresari mallorquí Antoni Jaume.

 

Amb el temps Raixa va caure en l'abandó i va patir greus deterioraments, encara que mai va ser del tot oblidada gràcies al seu singular atractiu i va servir d'escenari en pel·lícules com   Bearn o la sala de les Nines   i   Mort Sota el Sol, films que en certa manera, ajuden a imaginar com era la vida a l'interior d'una gran   possessió.

 

Però la història aquesta vegada té un final feliç, ja que  pel seu valor històric i etnològic, el 1993 Raixa va rebre un més que guanyat nomenament com a Bé d'Interès Cultural (BIC) gràcies al qual, el seu manteniment quedava gairebé assegurat.

 

A finals de 2001,   després de vint anys de polèmica, la finca va ser adquirida pel   Govern i el Consell de Mallorca que, a poc a poc, financen la seva   rehabilitació per al gaudi públic com a Centre d'Interpretació de la Serra de Tramuntana, amb accés lliure i gratuït.  

 

Digne final, per a una noble casa mallorquina que va estar a punt de perdre’s per la ruïna, representant   de tota una cultura i d'una manera de vida ja desapareguda i que val la pena conèixer i difondre, per haver format part de la nostra Història.