Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

El Santuari de Lluc i el Salt de la Bella Dona

 

Al cor de la Serra de Tramuntana hi ha un profund congost que fa segles va ser l'escenari d'una història que ha sobreviscut fins als nostres dies, generació rere generació, fent que la nostàlgia i la tristesa per l'amor perdut inundi l'ànima de tota persona, resident o estrangera que el visita.

Aquesta llegenda és coneguda com la del ‘Salt de la Bella Dona’. Possiblement, el pas dels anys, les creences religioses i la societat, han fet variar el context d'aquesta llegenda en alguns dels seus passatges però l'essència d'abans encara roman present, mentre escoltem el relat de la bella donzella que va caure al buit, a mans del seu gelós promès ...

La màgia del Santuari de Lluc

Expliquen les gents d'abans, que en un petit llogaret proper al camí que unia la població d'Inca amb el Santuari de Lluc, vivia una bella jove. Tan bonica que el seu estimat sentia gelosia de tot home que quedava meravellat amb la seva bellesa.

Era una noia molt devota de la Mare de Déu de Lluc fins a tal punt que, sempre que li era possible, visitava el seu santuari per poder resar davant els peus de la seva efígie.

Cansat ja de sentir el seu cor amenaçat per la gelosia i els afalacs dels altres homes del llogaret, va proposar a la seva estimada visitar el santuari al dia següent. Una idea que molt alegrement ella va acceptar sense dubtar.

A l'alba del nou dia, van carregar queviures i provisions a les alforges del seu ase i van emprendre la lenta pujada fins al santuari. A poc a poc, el cansament els va començar a fer efecte i van decidir fer una parada en el camí, al costat del congost d'Es Grau, des del qual es podia albirar tota la plana d'Es Raiguer de l'illa, d'est a oest.

Quan ella estava abocada al precipici, en un rampell de gelosia i ràbia, el jove es va acostar per darrere i la va llançar al buit d'una empenta. Els crits de desesperació de la noia retronaven per les parets de la muntanya al mateix temps que queia i queia fins arribar a la mort irremeiable.

Sense dir res, el jove, després de deixar d'escoltar els crits de terror del seu amor, va emprendre el camí de tornada cap al llogaret. A cada pas que donava, la sensació de tristesa i penediment anaven en augment dins seu. El seu patiment va arribar a tal extrem, que va decidir agafar el camí cap al santuari per demanar perdó a la verge.

Quan va entrar a la capella de l'oratori i va trobar a la seva promesa agenollada als peus de l'estàtua de la verge, la seva sorpresa va ser immensa. Sense pensar-ho, va córrer cap a ella i la va abraçar fortament demanant perdó. Mirant fixament als ulls, ella, el va perdonar i el va abraçar.

Fins i tot la pròpia imatge de la verge va levità davant d'ells, fent-los entendre que ella també l’havia perdonat. La feliç parella va tornar a la seva llar, deixant enrere la gelosia i l'amargor fins a la fi dels seus dies.

Actualment, hi ha diverses versions de la història. Fins i tot una versió pagana explica que la jove tenia un amant que era una deïtat alada encarnada en un ésser humà, i que va volar des del llogaret en el moment que va escoltar els seus punyents xiscles per rescatar-la d’aquella mortal caiguda, deixant la sana al costat d'una cova on es venerava la imatge d'una deessa pagana. Aquesta cova és coneguda com Sa cova d'es Salt i encara, avui, es pot visitar.

No són pocs els turistes i residents que cada dia transiten per la carretera MA-213 que va des de la localitat d'Inca fins al Santuari de Lluc, i s'aturen per fotografiar el meravellós paisatge que s'observa des del congost, el qual està situat dins del terme municipal d'Escorca.

Algunes persones creuen que aquesta història és real, però que cap mà o influència divina va tenir res a veure en el miracle d'aquesta succés, ja que sota el congost hi havia una frondosa arbreda que podria haver detingut la seva caiguda i, a partir d'aquest moment, la jove hauria caminat fins al santuari per donar gràcies a la verge per haver-la salvada.

Avui en dia, alguns testimonis al·leguen haver vist una jove de cabells daurats i pell blanquinosa, abillada amb un vestit clar que els observava plorant durant la posta de sol. Quan s'acostaven per preguntar-li si necessitava ajuda, s'esvaïa davant dels seus ulls deixant únicament rere seu, un rastre de perplexitat, temor i incertesa.

Fins i tot, en més d'una ocasió, i en plena matinada, les ombres de la nit semblen confabular per fer aparèixer de reüll, la silueta femenina d'una dona que només es deixa veure per un instant, i desaparèixer de nou sota la llum de la lluna plena estival.

Sigui com sigui, es desconeix amb certesa que aquest relat hagi estat basat en un fet real. El que sí es pot confirmar és que tot aquell que coneix la història i visita aquesta zona de l'illa, un calfred recorre la seva esquena fent-li recordar que possiblement una bella jove va caure al buit per un acte mesquí i covard. L’alçada del salt de la bella dona, no deixa ningú indiferent.

 

CATEGORÍES: Cultura.

10.05.2017