Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Serra de Tramuntana poble a poble: Banyalbufar

 

Amb els pics de la Serra de Tramuntana com a teló de fons, aquest pintoresc poble mallorquí es troba enclavat entre muntanyes, on granges aïllades i vinyes escalen les alçades del centre històric del poble.

Banyalbufar està situat al sud-oest de Mallorca i delimita amb els pobles d'Estellencs, Valldemossa, Esporles i Puigpunyent. El municipi té una àrea de 18,1 km2 i una població aproximada de 500 persones.

Al costat dels seus carrers sinuosos i sistemes agrícoles culturals, en aquesta zona també hi ha el port pesquer d'Es Port des Canonge i moltes cales i platges com la Cala Banyalbufar, És Corral Fals i Son Bunyola.

Història i cultura de Banyalbufar

El nom de Banyalbufar és una paraula nascuda d'una combinació de l'àrab i el català i significa 'enclavat al mar'. Aquesta zona va estar habitada i cultivada pels àrabs al segle X, els quals van construir prop de 2000 cases en els vessants de la muntanya i un sistema de reg d'aqüeductes, encara en funcionament.

Segons fonts de l’associació cultural Bany-al-Bahar, les primeres dades disponibles que actualment hi ha sobre l’ocupació dels humans a Banyalbufar, provenen de la cultura pretalaiòtica (3000 – 1400 aC).

Es tracta d’unes restes d’enterraments humans, situats a al lloc anomenat Corral Fals, la possessió de Son Bunyola. Tres jaciments són d’una època posterior, la talaiòtica: dos d’ells situats també dins la possessió de Son Bunyola i un altre a Son Valentí.

La Conquesta i el repartiment de terres

El major canvi, tan social com econòmic, va ser a partir de la Conquesta de Mallorca mitjançant l’atac de l’exèrcit català de Jaume I, l’any 1229. Després de la conquesta de Mayurqa als musulmans, l’illa es va repartir entre els nous conqueridors.

Pel que fa a Banyalbufar, el poble es repartí aprofitant les dues grans zones o valls que feren de separació territorial entre els dos grans senyors feudals. Vall I (la vila pròpiament dita): sota domini del cavaller Ramon Sa Clusa. Vall II (les actuals possessions de Son Bunyola, Son Valentí, Son Balagueret, Son Coll i el nucli des Port des Canonge), sots domini de Gilabert de Cruïlles i del bisbe de Mallorca.

A partir d'aquesta data s'implanta un règim senyorial en aquesta vall: la Baronia de Banyalbufar. El senyor de la Baronia tenia jurisdicció civil i criminal sobre els habitants dels seus dominis.

Tradicionalment el municipi no ha comptat amb indústria, s'ha dedicat a la pesca, agricultura i ramaderia. Antigament el municipi era una gran vinya. Es conreaven unes 2000 vinyes, exclusivament per a la producció de malvasia.

La vinya del municipi va ser famosa per aquest tipus de producció, altament reconeguda pels productors vinícoles però el seu cultiu es va abandonar i ara està en procés de recuperació. El Regne d'Aragó va fomentà aquest tipus de cultiu que era la beguda dels reis i s'exportava a la península.

Durant els segles XV, XVI i XVII en el règim administratiu de Banyalbufar i Esporles formaven una mateixa Universitat. La seva administració era conjunta i la seu es trobava a Banyalbufar, mentre que la seu eclesiàstica i la parròquia estava a Esporles.

L’any 1579 es començà a construir la Torre del Verger i el 1584, s’encarregà a Gaspar Homs que pintàs el que llavors havia de ser el retaule major de l’església (Nostra Senyora).

Com en tota la costa mallorquina, en els punts més alts es van construir les talaies de vigilància, per avisar de l'arribada de corsaris. La Torre del Verger o la Torre de Ses Ànimes està restaurada per complet i permet conèixer de primera mà aquest tipus de construccions.

Al 1882 es construeixen els rentadors públics a Sa Canaleta i l’any 1885 s’instal·la al poble una comunitat de monges agustines que es dedicà a l’ensenyament i a assistir els malalts a la vila.

La plaga de la fil·loxera (1891) féu que la vinya fos substituïda pel conreu de la tomàtiga, especialment la de ramallet, que es comercialitzava a Ciutat i s’exportava a Barcelona.

L’any 1913 s’erigí en parròquia l’església de Banyalbufar, que fins aleshores havia estat vicaria d’Esporles.

Principals atraccions a Banyalbufar

Escut de Banyalbufar

L'escut de Banyalbufar està compost per una senyera, és la bandera de l'antiga Corona d'Aragó. Es tracta d'una insígnia de quatre franges vermelles sobre fons groc. És un emblema heràldic. A més està compost per sis estrelles, també símbols heràldics.

Fires i Festes patronals:

  • Darrer dissabte de juliol:

Fira gastronómusical de la tomàtiga de ramellet i malvasia. Una fira que combina les tapes amb grups de música en directe.

  • El dia 8 de setembre:

Se celebra la Nativitat de la Mare de Déu de la nostra senyora. Unes festes que es poden gaudir de diverses activitats com: actes religiosos, concerts, obres de teatre, activitats per als nens i cinema, entre d’altres coses.

Rutes senderistes

  • Banyalbufar - Finca del Rafal - Estellencs: Gran part de la ruta discorre en terreny natural. Consta de 12,4 quilòmetres amb desnivells pronunciats. El temps aproximat de l'excursió és de 4 hores i mitja i s’arriben a assolir alçades màximes de 331 metres.
  • Camí de Correu (Esporles - Banyalbufar): El Camí de Correu és una ruta amb història, té arrels medievals i data del 1401. Connecta Esporles amb Banyalbufar. És un camí que s'utilitzava per al transport de mercaderies. Quant a l'itinerari consta d’un recorregut de 8,23 quilòmetres.
  • Planícia: Aquesta ruta es desenvolupa a l'antiga possessió de Planícia i té un recorregut de 12,64 quilòmetres. S’arriben a aconseguir alçades de 667 metres que permeten veure les precioses vistes de la Serra de la Tramuntana.
  • Volta des General: Una de les excursions més famoses d'aquesta zona. Es comença a Banyalbufar i acaba al Port des Canonge. Un dels motius de la seva popularitat ve donada per ser un itinerari fàcil de realitzar i apta per a totes les famílies. Té un recorregut de 9 quilòmetres.

 

CATEGORÍES: Cultura.

16.06.2017