Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Serra de Tramuntana entre miradors

 

Encara que Mallorca sigui marinera, els seus pobles més bonics i emblemàtics estan a la Serra de Tramuntana, una cadena muntanyosa al nord-oest de l'illa amb 99 quilòmetres de longitud i dos cims principals, Puig Major d'en Torrella i Puig Major de Massanella, que s'acosten als 1.500 metres d'altitud.

El 2011 el paisatge d'aquestes muntanyes, batejades amb el nom del vent que arriba d'aquesta direcció, va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. Aquesta zona, ideal per practicar el trekking i el ciclisme, atreu cada primavera a viatgers que recorren els seus senders empedrats, s'acosten als seus miradors i cales o visiten els llocs que van freqüentar els primers visitants il·lustres de l'illa: George Sand i Fréderic Chopin, Robert Graves o l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria

Els seus noms i part de les seves vides estan lligats a localitats d'aquesta serra que, a l'estar tan a prop de la costa, reuneix el millor del mar i de la muntanya.

El pitjor hivern de George Sand

La teulada coberta de rajoles turquesa de la torre de la Reial Cartoixa de Jesús de Natzaret, és el primer que es veu des de lluny a la localitat de Valldemossa, una de les joies de l'illa.

La Cartoixa és el centre neuràlgic del poble, un monestir que van habitar els monjos des 1399 fins 1835, i on Chopin i George Sand van comprovar, el 1838, la peculiar hospitalitat dels mallorquins d'aleshores.

Però 'Un hivern a Mallorca', el llibre-venjança de l'escriptora francesa, ple d'insults per als vilatans, guarda grans elogis per al paisatge.

D'aquest monestir, el millor és el seu claustre i el seu jardí de xiprers. De Valldemossa, els seus carrers empedrats i les cases amb testos, pulcrament conservades.

La delícia típica d'aquí és la coca de patata, una pasta que es pot provar a Ca'n Molinas. Una cosa que als turistes els sol passar inadvertit és el port de Valldemossa, a sis quilòmetres del poble, un deliciós llogaret de pescadors amb una platja de còdols.

Utopies al costat del Mediterrani

Son Marroig i Miramar, al costat del mirador de Sa Foradada, són llocs amb història. El mal anomenat monestir de Miramar era un projecte de Ramon Llull al segle XIII per crear un col·legi de missioners dedicat a l'ensenyament de llengües orientals.

Al segle XIX, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va comprar Miramar, Son Marroig i també s'Estaca, que després passaria a mans de Michael Douglas. L'arxiduc, al qual se li atribueix una vida dissoluta, però també una tasca de mecenes, difusió de les illes i un cert llegat ecològic, va viure en aquest racó de la serra, la seva particular utopia dedicant-se a l'agricultura, al vi, a les seves amants i a les seves reunions amb intel·lectuals de tot Europa que venien a visitar-lo. 

Miramar i Son Marroig poden visitar-se, i a la visita s'afegeix el millor, que és treure el cap a aquest abrupte però tranquil tram de la costa mallorquina.

El refugi de Robert Graves

El nom de Deià està unit al de l'escriptor Robert Graves, que, segons explica al seu llibre 'Per què viure a Mallorca', va arribar a l'illa buscant un lloc barat on escriure. En aquell temps aquest lloc ho era.

L'encant de Deià està en els seus petits detalls, les seves construccions, les seves buguenvíl·lies o els seus restaurants. Al cim d'aquest poble hi ha el cementiri amb la tomba de Robert Graves, i Ca n'Alluny,  la casa-museu on va viure l'escriptor, i que van visitar Ava Gardner, Alec Guinness o Michael Caine. A la cala Deià, molt a prop, hi ha barques de pescadors, xiringuitos, aigües turqueses i un llit de pedres.

Modernisme amb accent francès

Molts encara recorden que des de Sóller sortien vaixells a Marsella, quan, donada la seva inaccessibilitat, aquest poble entre muntanyes comercialitzava amb França o Barcelona abans que amb Palma.

La prosperitat de la burgesia sollerica va propiciar una arquitectura modernista que es pot veure a la façana de l'església de Sant Bartolomeu, l'Ajuntament, el cementiri, i a Can Prunera, museu dedicat a aquest estil arquitectònic.

El port de Sóller, a quatre quilòmetres, al qual s'arriba amb un antic tramvia de fusta, recorda al dels poblets de la Costa Blava.

Fornalutx, palmeres, tarongers i xiprers

Els veïns de Fornalutx tenen normes estrictes a l'hora de remodelar les seves cases, ja que aquesta localitat ha guanyat premis per ser el poble més bonic d'Espanya i les seves imatges han promocionat la Mallorca interior.

Se succeeixen impecables cases de muntanya, terrasses i jardins. Tot a diferents alçades, de les que sobresurten palmeres, tarongers i xiprers, fa de Fornalutx una postal en tres dimensions. Des d'aquí es prenen molts camins de muntanya.

El monestir al qual es peregrina de nit

Cada primer dissabte d'agost es celebra Lluc a Peu, una marxa nocturna des de Palma al santuari del Lluc (a 48 quilòmetres de distància). Aquí es venera una Verge negra, però es creu que el lloc albergava en l'antiguitat algun santuari pagà, ja que el seu nom, que prové del llatí, lucus, significa bosc sagrat.

El monestir compta amb un museu i jardí botànic, a més de cel·les que es lloguen si un vol submergir del tot en la tranquil·litat i el silenci.

Pollença

Cada estiu, el Festival de Pollença atrau figures internacionals de la música clàssica. Compta amb una programació en la qual no falta el cinema, art, teatre o gastronomia.

Aquesta petita localitat de la serra perd llavors la seva tranquil·litat de ciutat fundada pels romans, amb el seu pont i els seus estrets carrers. Aquí gairebé totes les atraccions tenen a veure amb el religiós, com el convent de Sant Domingo, amb un preciós claustre, on se celebra el Festival de Música Clàssica, o com les seves esglésies, però el Via Crucis, amb 365 esglaons, és la joia de la corona.

Pollença també té el seu port i a 10 quilòmetres d'aquest cal visitar el mirador d'Es Colomer el més espectacular de la costa mallorquina.

CATEGORÍES: Cultura.

25.07.2017