Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La serra de tramuntana, un espai agrícola, fèrtil i productiu

 

L'activitat econòmica de la Serra de Tramuntana presenta una diversitat important en la seva configuració. A les zones interiors es pot trobar una activitat que històricament ha estat molt enfocada al sector agrícola i forestal.

Això s'evidencia a partir dels vestigis que permeten identificar una explotació dels recursos naturals en pràcticament tot el seu territori. Entre aquests vestigis destaquen: les carboneres (aprofitaments del bosc), els pous de calç (aprofitament de pedra calcària) o la construcció de terrasses de pedra en sec (aprofitament i creació de sòl agrícola).

L'activitat industrial s'ha localitzat en zones com el Raiguer o la ciutat de Sóller, principalment. D'altra banda, en els extrems d’aquest àmbit territorial (Calvià, Andratx i Pollença), actualment, s'han configurat com a zones turístiques de sol i platja amb unes dinàmiques territorials molt diferents a les de l'interior.

En general, la Serra de Tramuntana, en sí, té unes dinàmiques econòmiques molt diferenciades a la resta de l'illa (la seva economia es fonamenta en les activitats tradicionals). 

Les activitats econòmiques tradicionals a la Serra de Tramuntana

Les activitats econòmiques tradicionals, les que són a la base econòmica de la Serra de Tramuntana fins a mitjan segle XX, són principalment tres: agricultura, indústria i turisme.

Durant els segles XVI i XVII l'agricultura constituïa la base econòmica i productiva de Mallorca, ja que la seva economia es basava en un sistema d'autarquia que concentrava gran part de la població ocupada.

En el context d'una societat tancada, l'evolució de les formes d'explotació agrícola ve marcada i limitada, d'una banda, per elements polítics i socials i per elements geogràfics, de l'altra, que van configurar el panorama agrícola de l'època i que dificultava el desenvolupament de l'agricultura des d'un punt de vista econòmic.

Una de les característiques de l'estructura agrària mallorquina és el manteniment de les unitats d'explotació i dels sistemes de cultiu encara que, en les primeres, s'experimenten poques variacions i, en els segons, una evolució d'escassa rellevància.

La gestió agrícola s'estructurava en dues formes d'explotació: el latifundi i el minifundi, segons explica l’historiador mallorquí Miquel Ferrer Flórez en el llibre ‘El trabajo agrario en los siglos XVI y XVII’. El primer d'ells, es caracteritza per la seva gran extensió i era gestionat pels propietaris que durant bona part de l'any no residien a les seves terres.

Aquestes eren persones de classe alta que durant la guerra de les Germanies es van apoderar de les grans i mitjanes propietats agrícoles de Mallorca i de la Serra. Pel que fa la segona forma d'explotació es caracteritza per adoptar diferents formes de cultiu de naturalesa intensiva i era gestionat per les classes més pobres.

El latifundi és una de les estructures agràries més significatives, el qual es pot dividir en dos tipus d'unitats d'explotació: la possessió i el rafal. De forma secundària i, particularment, en alguns municipis, sobretot a Pollença i Sóller, es podria afegir una tercera unitat: l’hort.

En general, els possessions i els rafals eren complexos d'explotació agrària que englobaven diverses branques econòmiques (agricultura, ramaderia i explotació forestal) i en ells s'explotaven de forma equilibrada els diferents recursos, atorgant prioritat a uns enfront d'altres com és el cas de l'olivera, en referència al sector agrícola, i l'oví, al sector ramader.

Pel que fa a les possessions, el model de gestió productiva agrícola es basava en el sistema de rotació de cultius, que podia ser a de tres a quatre semesters i es complementava amb l’activitat ramadera conferint un sentit agropecuari a tot el conjunt de la unitat d’explotació.

Al final del segle XVIII, l'economia agrària de la Serra de Tramuntana es va caracteritzar per uns cultius característics que són l'olivera i la vinya. L'olivera era el cultiu principal i es va estendre en grans àrees de tota la zona.

La producció d'oli va aconseguir unes 37.691,6 trullades a la comarca el que equival a 320.378,6 quartans d'oli aproximadament. La producció de la comarca ascendeix a 401.604 quartanes, el que significa el 47,01% de la producció total de Mallorca. La vinya era 2,46% del total de l'illa que ascendia a 421.395 quartines, segons el mateix historiador.

També es trobaven cultius de rotació, principalment, els cereals (blat, ordi, civada) i la seva producció era clau per al sistema productiu mallorquí (blat, ordi i civada). La producció bladera equivalia, aproximadament, a un 6% de la producció total de Mallorca.

Una font de riquesa complementària de l'agricultura era la ramaderia, dedicada principalment a la cria de cabres (representava el 14,03% del total de la Serra de Tramuntana). L’oví la seguia en importància 13,10% (destaca Pollença amb 7.206 caps) i finalment el boví era molt abundant a Pollença i Escorca (representava un 6,4% del total de la Serra de Tramuntana).

Actualment, les propietats agrícoles de la Serra de Tramuntana continuen ocupant un lloc primordial. N’hi ha de totes mides i dimensions, des de les més petites (a les proximitats dels pobles) fins a les grans possessions, amb unes importants construccions de gran valor arquitectònic i estètic. 

CATEGORÍES: Cultura.

05.05.2017