Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Serra de Tramuntana, inspiració de poetes i il·lustrats

 

 

La finca de Raixa representa la transformació de la masia cristiana en un nou concepte que unifica la producció agrícola, a la qual mai es renuncia, amb la residencial i edilícia. 

 

El Cardenal Despuig, i després el seu nebot, fan del lloc un espai on conrear la saviesa, la bellesa i la producció; exemples d’això son el safareig, els jardins productius de cítrics, la innovació de les moreres...

 

El safareig estava projectat com a un gran aljub, d’un volum visual semblant al de les cases, però finalment es fa un safareig que en el seu costat s’agafa a la línia orgànica topogràfica de la muntanyeta, per tant es mig safareig, mig llacuna i amb un bellver central sobre l’aigua amb vistes a la Badia de Palma i una escala ornamentada que comença un recorregut amb elements propis del paisatgisme.

 

Aquesta làmina d’aigua que ens emociona, no deixa de tenir les seves funcions agrícoles amb els 4700 m3 de magatzem, mes o manco la meitat dels 8500 m3 anuals que necessiten els 33 270 m2 dels jardins productius de Raixa.

 

Els jardins de cítrics, amb nesprers terminals protectors, van acompanyats de jocs d’aigua, zones de passeig, estatuària, però finalment son productius.

 

Les moreres, les llúdrigues i molt posteriorment la gambúsia, son proves que hem de interpretar com a innovadores en el seu moment.

 

Finalment les excavacions i el material d’Ariccio i altres llocs acaben a Raixa i el Cardenal encomana rèpliques  per als estudiants de l’escola d’Arts i Oficis, ara Superior de Disseny i també fa encomanes cartogràfiques.

 

Tot l’anterior són proves de l’interès del personatge per a la recerca.El cardenal Despuig va representar al seu moment l’I+D de la societat illenca. Es va envoltar d’art i de saviesa i va realitzar uns jardins productius que alimentaven el seu propi esperit  i sostenien l’economia de la finca. Per això es vol recuperar aquest intel·ligent esperit de Raixa i escampar-lo per tota la Serra de Tramuntana.

 

Agusti Berque –un orientalista- ens parla dels precedents de la descoberta del paisatge. Dels dinars de Lanting sobre el 440, extreu aquesta cita: "distrec el cor amb el paisatge, absent de mi mateix oblit el lloc, el senyor de la casa escruta el paisatge cap a les altures, buscant petjades d’anacoretes ".

 

Vegem, doncs, que el paisatge exigeix sortir del lloc, del món físic i entrar en un món emocional. Zong Bing (375-443), en el seu tractat de pintura, entén que “el paisatge, malgrat tenir una substància física o material, tendeix a l’esperit”. Aquestes referències confirmen que la percepció del territori és un fet emocional, ens menen a comprendre la creació conceptual inicial del paisatge.

 

En els poemes i relats àrabs també trobem l’emoció interior per la bellesa del territori. Pensem en el cas de Granada, quan la descriu Ibn Al Jadib, i en el cas de Mallorca, amb Ibn Amira-Al Mahzumi. Ens parlen de la bellesa del que han perdut.

 

A l’Europa cristiana el sentit emocional del territori el trobem primer en Petrarca, en el seu relat de 1336 de la pujada al Mont Ventós (ara banalitzat amb carreres de bicicletes i altres coses).

 

No obstant, si revisem Ramon Llull i tots els eremites que fan vida contemplativa també hi trobarem la idea de l’emoció del territori, encara, això sí, sense una terminologia que la defineixi. En aquest sentit, la Serra de Tramuntana fou probablement un dels primers llocs europeus visualitzats com a “paisatge” i cal que això perduri.

 

A  Miramar també encallà l’Arxiduc, un viatger a la recerca de l’arcàdia perduda dels romàntics i del genius loci de la Tramuntana i com ell, durant el XIX i principis del XX, aparegueren un bon nombre de viatgers que feren una promoció culta de l’Illa, exaltant-ne el paisatge.

 

Són la font del que acabaria essent el turisme, un turisme que començà amb la relació afable d’hoste i amfitrió, que elevava els dos.

 

A l’Illa de Mallorca hi ha un nombre ben destacat de jardins històrics, sovint llocs on la producció agrícola s’agermana amb la valoració estètica del lloc, com hem explicat abans. Raixa, Sa Granja, Alfàbia, Canet, Superna, Berga, etc. son llocs de la Serra de Tramuntana que demostren que la cultura del paisatge ha estat present amb força.

 

Però, el paisatge també és propi de la poesia i la novel·la costumista i de les escoles de pintura paisatgística. Són molts els residents il·lustrats que han incidit en el paisatge, i no només pintors o poetes: Sert i Broner a Eivissa, Graves, Miró, Utzon, el finat premi nobel  Dausset, solleric adoptiu, en el seu discurs d’agraïment com a Doctor Honoris Causa de la UIB, en Miquel Barceló, en el seu discurs com a guardonat amb el Príncep d’Astúries...

 

Com aquests, molts d’altres han incidit en el valor del paisatge. Un dels principals actius i del patrimoni de les Illes.