Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

La Serra de Tramuntana poble a poble: Deià

 

Per conèixer Deià s’ha de fer passejant pels seus carrers estrets, traçats a partir de l’edat mitjana i durant la dominació musulmana. Un possible inici pot ser des de l’Ajuntament.

 

Aquest edifici no és l’original ja que fou reformat en una segona etapa constructiva, de la primera, tan sols es conserva l’estructura de l’edifici i les columnes renaixentistes que sostenien “es porxo”.

 

Fou l’Arxiduc Lluïs Salvador d’Àustria qui se les endugué al Mirador de sa Pedrissa, on encara romanen les cinc columnes. Cap a la dreta, pujant per es carrer des Porxo trobam l’amfiteatre Joan Mas, construït durant els anys setanta del segle vint, està dedicat a l’escriptor deianenc.

 

Seguint la pujada pel carrer del Puig cap a l’església de Sant Joan Baptista, estam recorrent , el que era l’original límit del poble de la zona nord-est, les cases de la dreta són del segle XX i on abans era un camp d’oliveres.

 

I així, és com, arribant a l’església ens podem donar per introduïts dins del teixit urbà: cases de pedra de dos pisos amb una habitació, la cuina i el rebost a la planta baixa, i com no un petit corral amb hort i vistes, les habitacions al primer pis, i al tercer, els porxos. L'Església Sant Joan Baptista està situada a dalt del Puig sobresortint sobre la resta d’edificis.

 

És una construcció d’una sola nau coberta per una volta de mig canó amb planta quadrada, amb una torre de defensa al seu costat. La primera noticia que es té d'aquesta església data de 1497, any en què està documentat un oratori sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser, si bé durant el segle XVIII fou reconstruïda degut a les destrosses que provocà un incendi.

 

Al seu interior s’hi troba el Museu Parroquial on es conserven obres d’art religioses i objectes devocionals. Destaca una talla de fusta de Sant Sebastià, datada al segle XIII, un Nin Jesús de Praga, una pica baptismal d’època romànica i el retaule barroc dedicat al patró del poble.

 

En front de l’església, el monument a William Waldren, arqueòleg nord-americà que trobà el Myotragus balearicus, espècia extingida que visqué fa uns 5.000 anys i que és similar a la cabra actual, i assentaments prehistòrics tant a Valldemossa com a Deià.
 

A la part de darrera de l’església el Cementiri Municipal, un dels llocs des d’on es pot gaudir de belles panoràmiques. Entre les seves làpides hi ha les d’algun personatge rellevant que residí a Deià, com l’escriptor i poeta anglès Robert Graves.

 

Entrant al cementeri i cap a la dreta podem contemplar la part nord-est del poble: a l’est i creuant la carretera que ve de Palma veiem el luxós Hotel La Residéncia, que s’estén per les antigues possessions de Son Moragues, Son Canals i part del llogaret de Son Fony, més a l’est, la finca de Can Forcimany, nobles italians parents dels Visconti, girant la vista cap a l’oest, just abaix del cementeri, el barri de s’Escola Nova, cases de construcció moderna que han guanyat terreny als camps d’oliveres.

 

Carrers amb història

 

Per s’Escola Nova, el camí de Son Boi que ens duu a la Cala de Deià, on encara ara romanen un parell de casetes de pescadors. Les vistes, des de l’altra banda del cementeri es pot apreciar el que és i fou Deià: el barri d’Es Clot.

 

El carrer que el creua puja des de sa Cala fins el refugi de Son Boi. Però abans de ficar-nos al nucli urbà del poble, des de les vistes d’aquesta part del cementeri, cal anomenar el Puig des Teix, a l’altra banda de la carretera de l’Arxiduc i que es reconeix perquè el seu cim sobresurt entre els altres, als seus peus i havia el molí d’aigua, actual hotel Es Molí, i en mig es Castell des Moro, construcció ancorada a la roca d’època musulmana i des d’on es vigilava l’entrada de desconeguts invasors, així com Son Rul·lan, antiga finca on es diu que hi ha pistes dels templaris a les seves parets i on es trobaren àmfores d’època romana.

 

Seguint el camí, des de l’església baixant cap a la dreta pel carrer Ramón Llull o sa Costa de ses Monges, perquè hi vivien ses monges franciscanes, desembocam a sa Costa d’en Topa. Baixant, arribam al carrer des Clot on el primer que veim són les restes del segon molí, adaptat avui a una vivenda.

 

Aquest carrer des Clot era antigament el curs del torrent des Racó. Sa Font Fresca, que es troba a la part alta des carrer des Clot, recull , l’aigua de sa font des Racó, al nord-est i natural de muntanya, i desemboca al torrent amb el mateix nom.

 

Per un altra banda, sud-est, hi ha una altre sortida d’aigua, la des Salt des Puig des Teix, i que desemboca al Torrent des Salt. Aquests dos torrents es troben al refugi de can Boi i formen el torrent Major que arriba fins a la mar per la Cala de Deià.

 

Cal remarcar que sa Font Fresca durant les plogudes provoca desastres, no bastant-li la sortida del torrent, la seva aigua corr pel carrer del Clot. Seguint la ruta del decurs del torrent des Racó, cap a la dreta els Llevadors des Siquió i, just devora i separats per un pontet, Sa Bassa de can Bi.

 

Un pot pujar al Puig per aquest caminoi que obri es pontet, pel que es coneix com el camí de Can Pabó. Es Clot està format per grups de cases de pedra que surten de la mateixa roca, com si fossin cases penjades.

 

Cada petit nucli de cases té carrerons delimitats per marges que s’enfonsen i apareixen seguint les formes geogràfiques del poble, per aquesta raó el carrer des Clot està dins la Ruta de la Pedra en Sec, representada pel refugi excursionista de Can Boi.

 

Baixant es carrer des Clot desembocam al Camí des Ribassos que baixa a la Cala de Deià i on trobam els llevadors des Clot, reformats perquè encara s’utilitzen. A l’altura dels llevadors des Siquió unes escales, es carreró de can Borino que pugen cap a sa font Ufana i a sa carretera que ve de Palma i va cap a Sóller, la de l’Arxiduc Lluís Salvador, on des de fa un any l’Ajuntament ha condicionat una rampa molt còmoda pels passejants.
 

Les Capelletes de la Via Crucis es troben a dalt de les escales , anomenades “La costa de'n Topa", que parteixen del carrer del Clot i acaben al carrer del Porxo. La Via Crucis són rajoles pintades que segueixen la volta al Puig fins a la Església. 


A l’altra banda de la carretera, cap a ses muntanyes, es camí des Racó que puja a sa font des Racó per unes escales bastant pronunciades. Des de aquest zona també es gaudeix d’unes meravelloses vistes, una panoràmica hermosíssima a l’hora del migdia. Pel camí des Racó es llogaret de sa Vinya Vella i a la dreta Can Forcimany, finca renaixentista amb escut de 1618 que actualment és propietat del pintor mallorquí Joan Miralles.