Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Les conduccions d'aigua a la Serra de Tramuntana

 

El proveïment d'aigua ha estat un problema recurrent per als diferents pobles que han habitat Mallorca al llarg de la seva història. Les condicions geogràfiques de l'illa, unides a un clima de tipus Mediterrani, han fet de l'aigua un bé escàs. L'única font de subministrament és la pluja i els aqüífers que es formen en el substrat calcari.

Això ha obligat a desenvolupar un conjunt de tècniques per al control de l'aigua que han modificat completament els ecosistemes i el paisatge natural. En particular a la Serra de Tramuntana, s’ha donat la construcció d´un complex conjunt de construccions d´enginyeria hídrica tradicional amb la finalitat de captar i extreure l´aigua subterrània o superficial, i conduir-la, distribuir-la i emmagatzemar-la.

També s´han habilitat, històricament, importants sistemes de regulació i control dels excessos hídrics que ocasionalment provoquen les pluges torrencials, i que donen lloc a inundacions i altres efectes relacionats amb l´erosió del sòl.

Els paisatges de l’aigua de la Serra de Tramuntana

En aquest sentit, cal citar els qanats, paraula d'origen àrab que s’utilitza per designar les galeries, túnels o mines, construïdes per a la captació d'aigües subterrànies per drenatge.

Per fer això, es perfora la terra perquè aflori a l'exterior l'aigua de la font subterrània (o l'anomenat pou mare). L'aigua que brolla a l'exterior és conduïda i canalitzada des d'una galeria subterrània i construïda amb el pendent necessari perquè pugui sortir per la força de la gravetat, sense necessitat d'utilitzar cap construcció mecànica.

A vegades, la galeria va acompanyada d’una pica perquè el bestiar pugui beure. Si el cabal és suficient, es condueix fins a la zona d'ús mitjançant un sistema de sèquies, que desemboquen en un estany, en el qual s'emmagatzema l'aigua.

Aquesta aigua ha estat històricament aprofitada per a múltiples funcions. A més del consum humà, a les possessions i en els nuclis urbans, l´aigua ha servit per abeurar bestiar, com a força motriu i per regar convenientment els cultius. Fins i tot es documenten casos en què s'ha emprat per moure molins hidràulics, que habitualment se situen escalonats sobre el curs de la sèquia.

Els sistemes tradicionals de regulació, distribució i emmagatzematge hídric de la Serra de Tramuntana que han funcionat fins ben entrat el segle XX, i encara avui ho fan en molts casos, són el resultat constructiu d´una obra en continu desenvolupament que ha estat modificada, ampliada i adaptada des de l´Edat Mitjana, i en concret des del segle XIII tal i com demostren diverses referències documentals.

A banda dels qanats, la tècnica de les galeries de drenatge arriba a Mallorca a principis del segle X, després de la conquesta islàmica de 902-903, possiblement a través de grups de camperols procedents de l'actual País Valencià, segons s’exposa en el llibre del que fou historiador, Miquel Barceló, ‘Les aigües cercades. Els qanāt(s) de l'Illa de Mallorca’.

Aquests agricultors van portar amb ells la tecnologia del qanat i la terrassa irrigada, ja perfectament associats. Cal destacar que la Serra de Tramuntana constitueix la regió d'al-Andalus on es coneix la major densitat de qanats. L'evident associació d'aquests sistemes hidràulics amb les alqueries indica que els construeixen els grups camperols, bé ells mateixos, o bé pagant a especialistes (els anomenats muqani).

El mateix llibre documenta que quan es va produir la conquesta cristiana de l'illa, el 1229, és possible que es construïssin nous qanat ja que els colonitzadors coneixien bé aquesta tècnica. No obstant això, no és de suposar una construcció massiva d'aquest tipus d'enginys hidràulics, ja que en el moment de la conquesta, l'espai agrícola estava ja molt ordenat, a partir de les alqueries i els rafals.

A partir del segle XX, la generalització de les bombes hidràuliques va permetre la creació de zones de cultiu on abans no era possible i l'obtenció de majors cabals. Això va suposar l'abandonament de les hortes situades a la muntanya regades per l'aigua captada dels qanat. Aquest fet, unit a la introducció de nous sistemes de reg, com l'aspersió i el degoteig, van fer que els antics regs per gravetat es convertissin en marginals.

El resultat de tot aquest sistema hídric amb segles d’història és un complex i singular paisatge de l´aigua a la Serra al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta aigua és canalitzada des d´una font o una riera o torrent i aprofitada per a als diferents usos mencionats anteriorment.

 

 

CATEGORÍES: Cultura.

12.05.2017