Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Visions d'Alfàbia a la Serra de Tramuntana

 
 
19.12.2017
 

El primer guardó del certamen de fotografia Serra de Tramuntana en la categoria 'L'arquitectura de la Serra', va ser per a la fotografia 'Visions d’Alfàbia' de Nemesio Jiménez Jiménez'(a la imatge de la capçalera).

 

I és que els jardins d'Alfàbia, són un conjunt de cases, jardins i horts caracteritzats per la fusió de cultures i tendències dels pobles que han anat ocupant l’illa. La seva bellesa i singularitat ha permès que aquests jardins fossin declarats com a bé d’interès historicoartístic l'any 1954.

 

Els jardins estan situats en el terme de Bunyola, a la serra de Tramuntana. Degut a la seva localització gaudeixen d’abundant aigua, que els seus propietaris han sabut aprofitar, es per això que aquest bé, escàs a l’illa, juga un paper fonamental creant una naturalesa impròpia que sorprèn al visitant com va succeir amb la Reina Isabel II.

 

Com a anècdota, dir que, l’entrada a la possessió no li va despertar gaire impressió, però en arribar a la galeria i contemplar el jardí va dir (citant amb paraules textuals seves): “Contemplar el jardí ha estat la visió més variada i bella amb la qual la imaginació humana podia somiar”.

 

El recorregut pels jardins ha sabut crear un estil propi on de forma exemplar, es combinen elements naturals i endèmics del lloc com ambientals de pau i assossec. Els jardins d'Alfàbia permeten gaudir d'una passejada entre arbres com gessamins, alberedes, tarongers i llimoners (sent aquests últims els protagonistes d'aquests fantàstics jardins).

 

L'aigua és l'element principal del jardí, podem trobar-la en fonts, bots d’aigua i al magnífic joc d'aigües (principal "atracció" de tot el jardí), on la perseverança de la cultura musulmana a part de reflectir-se en els arbres i plantes, es reflecteix en l'aigua i en el seu moviment.

 

També podem recalcar la importància d’elements arquitectònics com estàtues de lleons de terracota, l’artesanat mudèjar i columnes, sense oblidar les sales que romanen obertes al públic i que es mantenen en perfecte estat i respectant un disseny d’època que mostren elements i gravats. Alguns llibres incunables, instruments musicals, bustos i fotografies antigues formen part d’aquesta exposició.

 

La documentació històrica de la casa revela que procedeix de les èpoques de les dominacions àrabs. Alguns historiadors mantenen que va pertànyer a Ben Avet, un ric musulmà de gran poder, el qual va col·laborar amb Jaume I, pel que va ser recompensat. Els successors de Ben Avet es van convertir al cristianisme, mantenint el nom àrab que quedaria com Bennàsser. I poc després passa a mans dels Santacília.

 

L'any 1750, Gabriel de Berga i Zafortesa, va reformar les antigues cases d'estil gòtic en un casal d'estil barroc de gran caràcter (que és el seu estat actual). I amb els anys va passar dels Berga als Zaforteza.

 

Elements destacats del recorregut

 

Aljub: Dipòsit d’aigua que funciona per canalitzacions heretat de la presencia àrab a Mallorca. Elements com aquest eren imprescindibles a l’illa per conservar l’aigua com a bé escàs.

 

Les canalitzacions poden ser subterrànies total o parcialment i aquesta d’estaca per estar coberta amb una bòveda de mig canó on crea un efecte de contrallum difuminant els tons blaus del cel amb l’estructura i els verds de la vegetació que bordeja. 

 

Artesanat mudèjar: La seva construcció data de l’any 1170, realitzada amb fusta provinent de pi i alzinar. Els relleus i dibuixos que el formen son els típics àrabs. A la part inferior es troben incrustats els escuts de les famílies àrabs que varen residir a la finca, principalment la de Ben-Abet.

 

En el fris se pot llegir “Alà es gran. El poder es d’Alà. No hi cap Deu mes que Alà”.

 

Claustre o Pati interior: La seva funció principal era la de distribuir com a nucli comú totes les diferents dependències i facilitar el seu accés, com la capella, dependències del senyors o dels treballadors i estables, entre d’altres.

 

Aquest es caracteritza per estar tancat i la seva planta aproximadament és quadrada. El seu valor més rellevant era la funció destinada a ús comunitari.  Especialment durant l’estiu es gaudia de millor temperatura i era lloc de trobada per l’oci dels seus habitants o hostes.

 

Corísia: Arbre comú de regions més càlides i humides com ara d’Amèrica Central o del Sud. Destaca per la seva aparença, amb un tronc exemplar adult i d’un color verd intens. Està recobert d’espines protectores. Normalment arriba fins als 15 metres però s’han arribat a trobar exemplars de 25 metres.

 

Dalia: Planta herbàcia o arbustiva encara que també poden ser trepadores. Floreixen durant l’estació de pluges però es a l’estiu quan arriba al seu màxim esplendor. Per la bellesa de la flor i el seu aroma ha esdevingut una de les plantes més desitjades.

 

Els seus pètals, depenent de la seva varietat, poden ser arrodonits o amb punta, i la seva diversitat de tons i colors inclou des del rosa, taronja groc o lila.

 

La pèrgola i el joc d’aigües: Es la peça més cèlebre dels jardins i la que desperta més admiració. Està formada per un total de 72 columnes de fust octogonal on s’entrellacen hídries i sempre que el visitant premi el botó, podrà contemplar com els arcs d’aigua es creuen.

 

Magnòlia: Destaca per les seves grans flors blanques (de fins a 20 cm) que floreixen entre maig i el juliol. Es una espècie perenne i depenent de la varietat pot arribar als quinze metres d’alçada, requereix d’espais humits sense excessiva insolació.

 

Tafona: Estructura on s’exprimeix l’oliva per elaborar oli, és comuna a tot el litoral mediterrani ja que l’oli es imprescindible per a la cuina mediterrània.

 

Els avanços tecnològics han anat modificant el seu funcionament i estructura, però sempre ha consistit en el procés d’esclafar les olives mitjançant es trull, una gran pedra cònica que era moguda inicialment per una mula. Amb la revolució industrial se va incorporar la màquina de vapor al procés.

 

Washingtònia: Es una de les palmeres més cultivades al món, especialment adequada per a zones costaneres o d’interiors amb climes suaus. El seu origen es la zona de Califòrnia. El tronc es gruixat i és fàcilment identificable per les seves fulles en forma de ventall. Rep aquest nom en honor al President George Washington.