Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Els pescadors de la Serra

 
 
17.09.2018
 

La pesca professional a Mallorca té els seus orígens en alguns ports de la serra de Tramuntana, sobretot al port de Valldemossa i a s’Estaca. A finals del segle XIX a Mallorca encara se vivia amb el record dels pirates nord-africans que els darrers segles havien mantingut l’illa atemorida.

Aquests pirates dificultaren, quan no impediren, la pràctica de la pesca, sobretot a les costes baixes del sud i el llevant de l’Illa. Els pescadors mallorquins, amb l’excepció dels de Ciutat que pescaven a la badia, no gosaven sortir a la mar per por de ser presos captius pels pirates. A les costes baixes del sud i el llevant de l’illa l’activitat pesquera era escassa si no inexistent. Tan sols el valldemossins, gràcies a la seva costa i als refugis naturals on podien protegir les seves barques, pogueren practicar la pesca amb certa seguretat.

L’Arxiduc Lluís Salvador ho conta a la seva obra “Die Balearen”. Explica que a la segona meitat del segle XIX, a Mallorca, l’autèntic nucli pescador es localitzava en el poble de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Quan els francesos prengueren possessió dels ports del nord d’Àfrica i desaparegué la pirateria, els valldemossins començaren a allunyar-se del seu port i establiren colònies por tota la costa mallorquina.

Els pescadors valldemossins, al final de l’hivern, després de Pasqua, partien uns cap al sud i altres cap al nord a bord dels seus llaüts i establien la seva base a cales més o menys allunyades. Eren colònies de pescadors que amb el temps han esdevingut nuclis d’estiueig dels mallorquins i de turisme per als forasters. La colònia de Sant Jordi, al sud, o la de Sant Pere, al nord, eren dues d’aquestes colònies així com les de cala Figuera, Portocolom, Porto Cristo o Capdepera o d’altres avui desaparegudes com les de ses Penyes Roges, devora El Toro o Portals, a la badia de Palma. Eren flotes de 5 o 6 llaüts de fins a uns 10 metres d’eslora. A les colònies podia haver-hi entre un i dotze llaüts i de 3 a prop de 30 persones, la majoria pescadors però també hi havia al.lots de barca y en alguns casos una dona que sen cuidava del menjar i la llar. Pescaven i venien la captura en els nuclis urbans pròxims i per la Mare de Déu d’agost, quan s’anunciaven els primers temporals, tornaven a caseva, al Port de Valldemossa, a l’Estaca o a Banyalfufar. A l’hivern treballaven en altres activitats a terra fins a l’any següent.

Amb el temps alguns d’aquests pescadors decidiren traslladar-se definitivament amb tota la seva família. Aquesta és la raó per la qual bona part dels pescadors de tot Mallorca tenen el seu origen en el poble de Valldemosa. Foren molts els pescadors valldemossins que a finals del segle XIX i principis del XX practicaren aquesta pesca que anomenaven “al trot”, descansant de cala en cala després de les jornades de pesca. Per a aquests pescadors, el règim de vents terrals i embats de les costes de llevant de l’illa suposava una enorme avantatge. Es patró Sebastia Terrasa “Mosset” que pescava al trot per sa costa de llevant, en s’hivern feia de mosso a sa barberia de Valldemossa.

En les temporades de pesca solia recalar a cala Manacor o a altres cales pròximes com Cala Mandia o Cala Virgili. Sebastià Terrasa era nat en torn a 1860. Antoni Terrasa Mercant, fill de Sebastià Terrasa i també natural de Valldemossa, va seguir les passes del seu pare. Al 1888 es va crear La Colonia del Carmen que a partir de 1890 va ser anomenada Porto Cristo. Els Terrasa, Mossets, s'establiren allà definitivament. L’any 1924, el patró Mosset va fer construir dues barques del bou a un mestre d’aixa de Portocolom i aquesta va ser la primera parella motoritzada que va pescar al bou a Mallorca.

Amb el temps alguns d’aquests pescadors decidiren traslladar-se definitivament amb tota la seva família. Aquesta és la raó per la qual bona part dels pescadors de tot Mallorca tenen el seu origen en el poble de Valldemosa. Foren molts els pescadors valldemossins que a finals del segle XIX i principis del XX practicaren aquesta pesca que anomenaven “al trot”, descansant de cala en cala després de les jornades de pesca. Per a aquests pescadors, el règim de vents terrals i embats de les costes de llevant de l’illa suposava una enorme avantatge. Es patró Sebastia Terrasa “Mosset” que pescava al trot per sa costa de llevant, en s’hivern feia de mosso a sa barberia de Valldemossa.

Trobam valldemossins a tots els ports de Mallorca, sobretot a la costa de llevant. A cala Ratjada arribaren unes quantes famílies de pescadors de Valldemossa: els Mercant “Castos”, els Fuster “Pereandreus”, uns altres Fuster “Lareu”, els Nadal i d’altres. A Portocolom, Toni Morey, conegut com “valldemussí”, “ Mussí” o “Mussinet” també procedia de Valldemossa.  Sa família Vila, coneguts com “Cristinos”, també arribaren en es Port d’Andratx des de Valldemossa. A Alcúdia es patró Macià Calafat “Pino” també era d’origen valldemossí. Va pescar amb un llaút i més tard al bou en es canal de Menorca. Jaume Picornell Barceló “Pengo” era pescador de Banyalbufar. Es va traslladar a Palma i amb els germans Rafael i Bartolome Font el 1915 construïren la parella de barques de bou Rafael i Bartolomé. Francisca Picornell Morey ses va casar amb Bartolomé Font i el 1924 construïren les barques del bou Balear i Palma que manaren els seus fills.

Si seguíssim cercant, ben segur que trobaríem més valldemossins en els orígens de la pesca recent a Mallorca. Però no hi ha dubte que la pesca professional actual té el seus orígens a la Serra de Tramuntana.