Serra de Tramuntana
Unesco - World heritage
Serra de Tramuntana

Caminar per la serra de Tramuntana

 

Una caminada per la Serra, de bon matí, amb bona companyia i analitzant la natura, la mà de l'home, la bellesa del paisatge i tant que ens pot donar el nostre Patrimoni Mundial. 

Posau-vos bon calçat i submergiu-vos en aquesta primera entrega de la sèrie Caminar per la Serra.

 
06.07.2018
 

Som molts els mallorquins que ens agrada fer camí per La Serra de Tramuntana, un mur aixecat durant el plegament alpí que és continuació del sistema bètic i que contribueix a generar el clima particular del que gaudim a tota l’Illa.

 

Havia quedat per berenar amb un amic que fa anys va ser batlle d’un dels pobles de La Serra. Circulava per la Via de Cintura i davant tenia l’imponent Galatzó (1.027 metres). Quin privilegi partir de jorn, deixar el cotxe a sa Font des Pi i pujar fins a dalt amb un tros de pa i companatge per fer un mos allà dalt veient sortir el sol. A més, pots tornar ésser a Ciutat quan molts encara no s’han aixecat.

La Serra es fa present des de qualsevol indret de l’Illa. A la dreta des Galatzó, Es Teix (1.064 metres), Alfàbia (1.067 metres), l’Ofre (1.090 metres), Es Puig Major (1.443 metres), Massanella (1.364 metres) i més lluny Es Tomir (1.102 metres), una imatge que per habitual mai deixa de impressionar.

 

Probablement per això, quan ens asseguérem a berenar parlàrem de La Serra. “Com la definiries?” li vaig demanar al meu amic, “què representa per a tu?” “És el pulmó de l’illa” va respondre. Vaig comentar que es Galatzó és el meu cim preferit. “En el meu cas”, va dir ell, “és Es Puig de n’Alí (1037 metres) amb aquelles singulars i enormes roques que configuren una imatge fantàstica; encara que caminar per l’alzinar que hi ha devora la casa de neu de sa Fita del Ram em genera un benestar difícil d’explicar i que constantment em convida a tornar-hi”.

El meu amic em comentà que va ser fent el camí de s’Arxiduc com va conèixer la Serra l’any 1989 i va destacar la panoràmica que se’ns ofereix, tant a la dreta com a l’esquerra quan passes pes Puig Caragolí. En el meu cas el primer contacte fou l’hivern de 1963. Anàrem amb el tren de Sóller fins a Bunyola, d’allà a Orient per pujar a les cases de l’Ofre pel pas de na Maria i davallarem a Sóller pel Barranc per tornar a Palma en tren. Record que vaig acabar rebentat però també fascinat.

 

Amb el meu amic arribàrem a la conclusió que estaria bé saber què en pensen de tot això altres ciutadans que com nosaltres estimen la Serra. Així, uns dies més tard, ens asseguérem amb amigues i amics coneixedors de La Serra, de professions i edats diverses, mallorquins i arribats d’altres indrets, per parlar de tot això. Uns ens contaren que varen conèixer La Serra de molt petis i altres l’han coneguda més recentment o quan arribaren a l’Illa. Sovint aquest primer contacte va ser a Massanella, Galatzó, Es Teix o el Barranc de Biniaraix camí de l’Ofre. Però també en algun cas va ser a llocs menys habituals com Es Morro d'en Pelut amb molta neu, el Rafal d'Ariant o en Es Forat des Puig de les Moles, mal anomenat l'Ull de Déu.

 

Els demanàrem sobre les intervencions humanes que havien vist caminant per la Serra i volguérem saber quina els havia cridat més l’atenció. Efectivament, caminat per la Serra són evidents les intervencions humanes realitzades durant els segles en què l’ activitat agrícola o ramadera i en general d’aprofitament dels recursos naturals va ser intensa. Parlàrem de les possessions de La Serra i les seves infraestructures de producció: carboneres, cellers, eres i tafones o d’altres com són les torres de defensa quan la possessió estava prop de la costa. Solleric, Son Marroig, Alfàbia, Raixa, Sa Granja, Almadrà, Balitx, Pastoritx, Son Torrella, Mossa, Pedruxeilla o Son Fortesa en són alguns exemples a destacar.

 

Però més enllà de les possessions, les actuacions humanes hi són sempre presents. Les rotes de muntanya, espais guanyats al bosc per l’ús agrícola o ramader que generen paisatges únics. Marjades construïdes per millor aprofitar el terreny pel cultiu a vegades a llocs inversemblants. Cases de neu, sitges i forns de calç aquí i allà. A destacar la xarxa de antics camins que comunicaven tots els llocs de La Serra, el camí dels contrabandistes que davalla de Cosconar a la mar o els camins empedrats com el de Biniaraix. I a destacar també el camí de s’Arxiduc un camí que poc abans del segle XX ja anunciava l’allau de visitants que estava per arribar i que canviarien de forma radical la fisonomia de La Serra i de tota l’Illa. Encara que probablement siguin les infraestructures d’aprofitament de l’aigua el millor exponent de la convivència dels humans amb La Serra. Fonts, fonts de mina, pous, canalització de torrents i particularment sa Canaleta de Massanella, construïda per dur aigua des de la Font des Prat fins a Mancor de la Vall, representen aquest esforç de convivència.

 

Però no ens enganem, malgrat sigui la part de Mallorca menys deteriorada, La Serra també ha patit l’impacte negatiu de l’activitat humana. En el passat, els incendis recurrents que provocaven els pagesos pera que rebrotàs el càrritx i les ovelles i les cabres domèstiques tenguessin menjar tendre van causar la destrucció de la vegetació original i una pèrdua de sòls que va fer que els cims de la serra estiguin avui nus de terra i arbres. Més recentment, el creixement dels pobles de la Serra tampoc és una bona notícia. I la carretera de Sa Calobra, que no sabria dir si enriqueix o espenya el paisatge.

 

També parlàrem de les panoràmiques que romanen en el record. La Serra destaca per la grandesa i la bellesa dels seus paisatges. La combinació d'un relleu abrupte que assoleix grans alçades ben prop de la mar resulta en paratges extraordinaris. La vista de la vall d’Orient un horabaixa d’hivern pujant cap Alfàbia des de es Coll d’Honor, el bosc i els penyals del frontó nord de Massanella quan estàs arribant a Comafreda, una sortida de sol en un dia primaveral en els Cingles de ses Bufaranyes a Formentor o una posta de sol en Es Morro d'en Pelut, Es Morro de sa Vaca i la Torre de Lluc a l’aguait d’un niu de voltors, la península de Formentor vista des de Es Galileu, els embassaments vists des del Puig de l'Ofre en un dia clar, la panoràmica des de la Trapa quan davallam cap a Sant Elm, caminar des de Mossa fins en el Coll des Ases o des de ses Cases de Can Bajoca fins a Ses Cases del Bosc, les crestes de la Serra dels Teixos i de Son Torrella o la vista de tota l’illa i més enllà des de dalt des Galatzó o des de es Penyal de Migdia quan se posa el sol i quan torna sortir l’endemà, la Mola de S’Esclop i tota la historia que roman en les runes de la caseta del geògraf francès Francesc Aragó en són exemples que uns i altres volguérem citar.

A la fi volguérem saber que representa la Serra per a cada un dells. Ens comentaren que La Serra és natura salvatge en la que s’intueix la presencia de la gent que hi vivia, la Mallorca més autèntica i a la fi per tots un lloc de pau. Un lloc difícil dimaginar per qui no el coneix, un paradís proper, un motor vital, una part essencial de les nostres vides.

 

Estàrem dacord en que La Serra es un espai imprescindible que de no ésser-hi les nostres vides haurien estat ben diferents, una aventura permanent. Fins i tot algú va comentar que La Serra és el seu temple on trobar la pau, una pau molt más profunda que la que pot trobar dins una catedral. Un espai en el que relaxar-se i recuperar energia positiva. A la fi un espai ple de màgia a on se pot apreciar com la ma del humà és capaç de preservar i treure al màxim profit a la natura sense fer-la malbé.