CASTELLS ROQUERS

 

Després de la conquesta de Jaume I, les terres de la Serra es repartiren entre el rei, els cavallers i l’Església, tot establint-se noves formes d’organització territorial. Per a defensar l’illa de possibles atacs àrabs, els cristians establiren una xarxa de torres, talaies i castells. Així es consolidaren les fortificacions més importants: el Castell de Rei (Pollença) i el Castell d’Alaró, castells roquers establerts a punts clau de defensa ja existents en època romana, i que els musulmans havien convertit en fortaleses.

Segles després, aquests castells serviren als partidaris del rei Jaume III de Mallorca per a defensar-se de la invasió de Pere IV d’Aragó, que suposà la reintegració del regne independent a la confederació catalano-aragonesa.