Gran municipi que inclou els nuclis històrics d’Andratx, s’Arracó i Port d’Andratx —l’ampli port natural—, i els més turístics de Sant Elm i Camp de Mar. El poble d’Andratx conserva els seus tres barris tradicionals, esquitxats de cases blanques apinyades al voltant de l’església de Santa Maria, del s. XVIII. L’Ajuntament ocupa la imponent possessió de Son Mas, amb un pati interior amb escalinata i galeria. A s’Arracó reina la calma, amb cases de pedra escampades a aprop de l’església de la Mare de Déu de La Trapa. Sant Elm, amb les millors vistes a sa Dragonera, és un centre turístic d’ambient familiar.
Famós per les seves infrastructures turístiques, concentrades a Peguera o Magaluf, l’interior de Calvià respira, tanmateix, assossec i cosmopolitisme, aportat per estrangers que hi han fixat la residència. En el punt més elevat es localitza l’església de Sant Joan Baptista, la rectoria i un mirador amb bones panoràmiques. A uns 2 km es troba el plàcid nucli des Capdellà, retallat sobre es Galatzó. Per la carretera de Galilea s’arriba a la possessió de Galatzó, on segueix viu el mite del Comte Mal, condemnat a vagar pels segles sobre un cavall de foc.
Estellencs s’enfila per la falda del Puig des Galatzó. Al voltant de l’església neixen carrers empedrats a voltes laberíntics, entramat urbà que desemboca a la mar per Cala Estellencs. Fa segles que les marjades singularitzen aquesta costa, delimitades per parets de pedra seca, on s’hi sembraren oliveres, vinyes i horts, regats per un complex sistema de síquies i canals d’herència àrab. Les cases més antigues envolten el temple de Sant Joan Baptista, amb un campanar que fou torre de defensa contra els atacs pirates.
Del Puig del Galatzó deriva el nom de Puigpunyent. Un poble envoltat de valls sembrades de tarongers i ametllers, amb marjades on creixen oliveres avui centenàries. Per les muntanyes discorren camins de ferradura, senyalitzats i alguns amb l’empedrat original, rutes que travessen boscos coberts de pins i alzines, entre els que es conserven barraques, sitges, forns de calç i cases de neu. A 4 km es troba Galilea, nucli idíl·lic enfilat a la muntanya, amb harmonioses vistes panoràmiques.
Sobre l’omnipresent Tramuntana es retalla aquest poble de carrers estrets flanquejats per cases tradicionals de pedra. A sa Vileta, el barri més antic, s’aixeca l’església neogòtica de Sant Pere, a vora de la rectoria i un vell abeurador. Davant l’Ajuntament, l’escultura La filadora ret homenatge a la indústria tèxtil local, avui extinta però pròspera fins a mitjan s. XIX. Als afores, un camí duu fins a l’ermita de Maristella, amb bones vistes sobre la vall.
Població costanera de marcats desnivells. L’església de la Nativitat de Santa Maria custodia un dels orgues barrocs més valuosos del món. L’arquitectura civil té una fita en la Baronia, casal del s. XVI amb magnífic pati interior i convertit en hotel. La costa del municipi apareix esculpida amb marjades que miren a la mar, sembrades de malvasia i tomàtiga de ramellet, fèrtils gràcies a un sistema de rec d’època islàmica que comprèn síquies, canals i fonts. Al litoral s’obren les platges de Cala Banyalbufar i el Port des Canonge.
Un poble de somni enmig d’una vall, amb carrers costeruts flanquejats per cases de pedra i cossiols amb flors. Un ambient que inspirà a escriptors com ara Jovellanos, Rubén Darío i Santiago Rusiñol. Gran part de la història local es concentra a La Cartoixa, les cel·les de la qual acolliren l’amor de Chopin i George Sand. El municipi s’obre a la mar pel Port de Valldemossa, amb racons vinculats a l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, com Miramar o s’Estaca.
Envoltat de boscos i als peus de la serra d’Alfàbia, aquest municipi calm ha estat elegit per molts estrangers per residir a Mallorca. Inclou altres nuclis de població, com Orient i Palmanyola, acull possessions senyorials històriques, com ara Alfàbia —que es pot visitar— i Raixa, i un dels boscos més extensos de l’illa, Sa Comuna. D’aquests boscos s’obtingué llenya, carbó, calç i caça, per la qual cosa abunden els vestigis de sitges i forns de calç.
El campanar de l’església, coronat per una teulada de ceràmica, distingeix aquest poble de qualsevol altre. Al voltant del temple s’apinyen les cases més antigues, que configuren el nucli original. És terra d’ametllers i vinyes, amb presència de diverses bodegues que produeixen vins amb Denominació d’Origen Binissalem. Cap al nord s’expandeix en una zona muntanyosa, amb racons encantats com la vall de Coanegra. A Son Pou es troba la font de Coanegra, inici d’un antic sistema hidràulic.
A l’ombra de la muntanya del Teix creix Deià, poble mític gràcies a l’aura cosmopolita aportada per artistes de tot el món. Presenta tres zones: Es Puig, coronat per l’església i el cementiri; la part mitja, al llarg de la carretera de Valldemossa a Sóller; i Es Clot, part baixa i nucli original de la població. Amb 5 km de costa escarpada, el municipi acull les platges de Cala Deià i Llucalcari, i els paisatges de Sa Foradada i Son Marroig.
En una vall fèrtil plena d’oliveres, tarongers i horts, floreix aquesta urbs comercial amant dels productes de la terra. Pels carrers estrets s’aixequen casals d’emigrants que tornaren enriquits de la seva estada a Sud-amèrica o França. El comerç regular amb França va tenir conseqüències culturals, que es reflecteixen en aspectes com l’arquitectura i el llenguatge, i encara moltes famílies xerren francès. La plaça de la Constitució està presidida per l’església de Sant Bartomeu i el Banc de Sóller, edificis amb aportacions modernistes. Municipi apreciat per senderistes, que recorren, entre d’altres, el camí empedrat del Barranc de Biniaraix. El tren i el tramvia de Sóller, encara en funcionament, són de principis del s. XX.
En els contraforts del Puig Major, màxima altura de l’illa, Fornalutx manté el seu patrimoni arquitectònic gairebé intacte: cases de pedra que s’adapten a desnivells molt marcats. L’Ajuntament ocupa l’antic casal de Can Arbona, del s. XVI, i conserva una alta i robusta torre de defensa de planta quadrada. Moltes cases mostren les teules pintades, tradició que celebra la fi de la construcció d’una casa, guarnides amb dibuixos plans realitzats en color vermell i que representen formes geomètriques, vegetals, antropomòrfiques o zoomòrfiques.
Poble emmarcat per les altures del Puig de la Font Seca i el Puig d’Alaró, aquest darrer coronat per un castell roquer envoltat de llegendes. A la localitat, la vida gira al voltant de la plaça de la Vila, on s’aixeca l’església barroca de Sant Bartomeu. Antany, la indústria del calçat d’Alaró donava feina a dues mil persones, però avui només queda una fàbrica de botes vaqueres. Fou el primer municipi de Mallorca amb xarxa elèctrica, inaugurada el 15 d’agost de 1901.
A les muntanyes d’Escorca els paisatges es tornen grandiosos, monumentals, vells camins creuen alzinars, fonts i racons tan impressionants com ara el Torrent de Pareis o Sa Calobra. Aquest enorme i poc habitat municipi acull els cims més alts de la Serra de Tramuntana, encapçalades pel Puig Major (1445 m), i pateix el clima més extrem de Mallorca, amb neu a l’hivern. El Santuari de Lluc és el centre espiritual de l’illa, punt de partida de nombroses excursions, amb hostatgeria, àrees recreatives i zones d’acampada.
Mancor s’expandeix als peus del Puig de Massanella (1.364 m), envoltat d’una zona muntanyosa coberta de pins i alzines. Al pla hi creixen oliveres, ametllers, garrovers i figueres. Acull fites arquitectòniques com la capella de Santa Llúcia, documentada en 1348, i l’antany pròspera possessió de Massanella. En el segle XIX, els habitants vivien de la producció d’oli i de l’aprofitament del bosc, i les muntanyes encara conserven sitges, forns de calç i cases de neu.
Municipi ampli, repartit en quatre nuclis de població: Selva, Moscari, Caimari i Biniamar, que combinen la tradició amb la bellesa del paisatge. A Selva destaca, al capdamunt d’un promontori, l’església de Sant Llorenç, de façana gòtica, que conserva el retaule del Calvari, del s. XV i obra de Gabriel Mòger II. Lloc de pas de nombrosos cicloturistes i senderistes, atès que està envoltat de camins que s’internen per la Serra de Tramuntana i arriben fins a les muntanyes de Lluc.
Envoltat de camps d’ametllers i altres conreus, Campanet es retalla com un poble de postal, amb cases de pedra al voltant de l’església, ubicada en una plaça sempre animada. Molt a prop hi ha el Museu Posada de Biniatró, amb exposició permanent d’obres de Miquel Barceló, Ramon Canet i Sirvent, entre d’altres. El terme acull els paisatges de la vall de Sant Miquel i el Pla de Tel, freqüentats per cicloturistes, on s’ubiquen les coves de Campanet i la finca Gabellí Petit, on brollen les Fonts Ufanes després de dies de pluges intenses.
Com a gairebé tots els pobles de muntanya, a Lloseta es distingeix la part alta, vells carrers costeruts amb les cases més antigues, i la part baixa, d’estructura moderna. L’edifici més interessant és el Palau d’Aiamans, declarat Bé d’Interès Cultural, palau italianesc amb uns importants jardins. Al seu costat s’alça l’església, del s. XVIII, amb una talla romànica de la Mare de Déu de Lloseta. Als afores es pot arribar a peu fins a l’oratori de la Mare de Déu del Cocó. Perviu la tradició sabatera en una fàbrica de botes de muntanya.
Des de principis del s. XX han passat per Pollença artistes de tot el món, buscant inspiració en un paisatge on la Serra de Tramuntana es precipita al mar pels penya-segats de Formentor. Poble amant de les seves tradicions i de la cultura, agraciat amb quilòmetres de costa on s’alternen cales aïllades amb centres turístics com el Port de Pollença. A la península de Formentor s’ubica l’hotel de luxe que ha allotjat a Winston Churchill, Audrey Hepburn o Grace Kelly, entre d’altres, escenari d’importants esdeveniments literaris.
